Estructura del Nou Estat Franquista: Lleis i Democràcia Orgànica

1. L'Estructura del Nou Estat

4.1 Les Lleis Fonamentals

L'establiment de lleis bàsiques per organitzar jurídicament l'Estat franquista, com la Llei Orgànica de l'Estat (1966), va ser clau. El primer tret del nou Estat va ser la concentració de poders en Franco. El 1938 es va establir el Fuero del Trabajo (llei fonamental d'inspiració feixista).

Es va instaurar el Fuero de los Españoles, que pretenia aparentar que a l'Espanya de Franco els ciutadans gaudien de llibertats polítiques, i la Llei de Referèndum Nacional.

La Llei de Successió (1947) va permetre a Franco designar el seu successor 'a títol de Rei'. La Llei de Principis del Movimiento Nacional (1958) va enfortir el Movimiento Nacional com a únic partit.

4.2 La Democràcia Orgànica

Per a la construcció del nou Estat, es va inspirar en l'Estat corporativista italià, que organitzava la participació popular a partir de la família, el municipi i el sindicat. El sistema va ser anomenat democràcia orgànica.

La representació popular en les institucions de l'Estat es va regular a partir de la Llei Constitutiva de les Corts (1942). Els representants s'anomenaven procuradors. Es tractava d'una representació corporativa per terços: el sindical, el d'entitats i el de l'administració local. Van sorgir els anomenats procuradors pel terç familiar.

Es tractava d'un òrgan de col·laboració amb el cap de l'Estat, perquè Franco controlava el poder legislatiu i tenia el poder de vetar les lleis.

El poder del govern es transmetia per mitjà de la vella institució dels governadors civils de cada província. En cada província es va instituir un governador militar. Es va restablir l'estructura militar de les capitanies generals. Als ajuntaments, els alcaldes eren elegits pel governador civil. Un altre poder de l'Estat van ser els sindicats verticals. La Llei d'Unitat Sindical (1940) establia que empresaris i treballadors s'integraven en un mateix sindicat per branques de producció.

L'Estat dictava les condicions laborals sense la possibilitat de negociació col·lectiva ni de vaga. Això va permetre uns beneficis empresarials amplis.