La Guerra Freda: influència de l'URSS i rivalitat entre les dues grans potències

Resumen

El text explica la situació d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, quan la influència soviètica va créixer i va augmentar la desconfiança dels Estats Units i Gran Bretanya. Després analitza l'oposició entre el sistema liberal nord-americà i el sistema comunista soviètic, i les aliances militars i econòmiques creades per ambdós bàndols. Finalment resumeix les característiques de la Guerra Freda, des del 1947-1948 fins a la caiguda del bloc soviètic als anys noranta.

Puntos clave

Després de la guerra, molts països alliberats del nazisme per l'exèrcit roig van caure sota la influència soviètica i els partits comunistes van arribar al poder.
Els Estats Units defensaven un sistema de democràcia liberal, pluralitat de partits, drets individuals i economia capitalista de mercat.
La URSS tenia un sistema de partit únic, negava les llibertats individuals i practicava una economia planificada per l'Estat.
El 1949 es va signar el Pacte Atlàntic, origen de l'OTAN, i el 1949 es va fundar el COMECON.
El 1955 es va crear el Pacte de Varsòvia, una aliança militar que unia la URSS i els països de l'Est.
La Guerra Freda es va mantenir fins a la caiguda del bloc soviètic als anys noranta, sense enfrontament armat directe entre les dues potències.

Ponte a prueba

La influència de l'URSS a Europa postguerra

En acabar la guerra, la influència de l'URSS a Europa havia augmentat notablement. Els seus antics aliats (Estats Units i Gran Bretanya) desconfiaven de les intencions expansionistes de l'URSS i es mostraven recelosos davant del creixement del comunisme arreu del món. La majoria dels països que havien estat alliberats del nazisme per l'exèrcit roig havien caigut sota la influència soviètica: el Partit Comunista havia arribat al poder i el comunisme s'havia implantat. A Grècia, una guerra civil enfrontava els resistents comunistes amb els no comunistes, que tenien el suport angloamericà. A Itàlia, a França i a Bèlgica, els partits comunistes formaven part dels nous governs de coalició. A més a més, el paper hegemònic dels Estats Units en la nova Organització de les Nacions Unides (ONU) i el seu indiscutible lideratge econòmic després dels acords monetaris de Bretton Woods (1944) van fer créixer els temors soviètics.

Rivalitat entre les dues grans potències

La rivalitat entre les dues grans potències reflectia l'oposició entre dos sistemes polítics i econòmics:

Estats Units:
Es van erigir en defensors del món lliure. Representaven un sistema de democràcia liberal basat en la pluralitat de partits, en el respecte als drets individuals i en el predomini d'una economia capitalista de mercat.
L'URSS:
Es representava com una garantia contra l'expansió de l'imperialisme capitalista representat pels Estats Units. El seu sistema polític es fonamentava en el poder d'un únic partit, el Partit Comunista, i negava el sufragi lliure i les llibertats individuals. Presentava una economia planificada per l'Estat, que negava la propietat privada i es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció. L'Estat era l'única empresa, dominada per la burocràcia del partit comunista. Es tractava d'un capitalisme d'Estat amb una burgesia dels càrrecs del partit.

Creació d'aliances i organitzacions

El 1949 es va signar el Pacte Atlàntic, que integrava els Estats Units, el Canadà i deu països de l'Europa occidental. Va ser l'origen de l'OTAN, organisme de cooperació militar per a defensar-se de qualsevol agressió estrangera i sota la direcció de Washington. L'any 1961, 20 països d'Amèrica del Nord i Europa van transformar l'OECE en l'OCDE, per a fonamentar el desenvolupament econòmic dels països de lliure mercat.

L'URSS i els països de l'Est europeu també van estretir els seus vincles. El 1949 es va fundar el COMECON, una organització que oferia ajuda econòmica al bloc socialista, i el 1955 es va crear una aliança militar, el Pacte de Varsòvia, que unia l'URSS i els països de l'est per a garantir militarment la seguretat i la integritat del territori comunista.

La Guerra Freda defineix una situació internacional extremadament tensa, que va enfrontar els Estats Units i la Unió Soviètica i va implicar els seus aliats. Es va iniciar entre el 1947 i el 1948 i, llevat d'algunes etapes de relaxació de la tensió internacional, es va mantenir fins la caiguda del bloc soviètic en la dècada del 1990. Les dues potències van iniciar una carrera d'armaments i van adoptar una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, si bé no van arribar mai a un enfrontament armat directe per por a una guerra nuclear total i suicida. Aquesta rivalitat es va manifestar en conflictes localitzats fora del seu territori, en els quals el desafiament es produïa a través d'aliats perifèrics, fora del nucli d'aliances i sobretot en antigues colonies, ara independents.

Preguntas frecuentes

Quina era la diferència entre el sistema polític dels Estats Units i el de la URSS?

Els Estats Units representaven una democràcia liberal amb pluralitat de partits i economia de mercat. La URSS tenia un sol partit, el Partit Comunista, i una economia planificada per l'Estat sense propietat privada.

Quina va ser l'origen de l'OTAN?

L'OTAN va néixer del Pacte Atlàntic, signat el 1949 pels Estats Units, el Canadà i deu països de l'Europa occidental. És un organisme de cooperació militar sota la direcció de Washington.

Per què les dues potències no es van enfrontar directament en una guerra armada?

Tot i la carrera d'armaments i la confrontació ideològica, no van arribar a un enfrontament armat directe per por a una guerra nuclear total i suicida. La rivalitat es va manifestar en conflictes localitzats fora del seu territori.