Guia completa de poesia: versos, rima i més

Què és la poesia?

Poema: Text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica i en el qual predomina el to líric, és a dir, l'expressió de la subjectivitat.

Elements del vers

El vers: Successió de síl·labes ordenades que tenen cert ritme i que generalment s'escriuen en una sola ratlla.

• El metre: Nombre de síl·labes mètriques que té.
• Contactes vocàlics: Es produeixen a l'interior d'un vers i donen lloc a l'elisió, la sinalefa i el hiat.
• Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser:
  • D'art menor (fins a vuit síl·labes).
  • D'art major (més de vuit síl·labes).
• Cesura: Pausa enmig dels versos d'art major que els divideix en dues parts o hemistiquis.

Tipus de versos

Versos d'art menor

• Monosíl·lab: 1 síl·laba
• Bisíl·lab: 2 síl·labes
• Trisíl·lab: 3 síl·labes
• Tetrasíl·lab: 4 síl·labes
• Pentasíl·lab: 5 síl·labes
• Hexasíl·lab: 6 síl·labes
• Heptasíl·lab: 7 síl·labes
• Octosíl·lab: 8 síl·labes

Versos d'art major

• Enneasíl·lab: 9 síl·labes
• Decasíl·lab: 10 síl·labes
  • Aquest és el vers més usat en la literatura catalana. La cesura sol ser 4+6.
• Hendecasíl·lab: 11 síl·labes
• Alexandrí: 12 síl·labes
  • La cesura sol ser 6+6.

La rima

La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.

• Assonant: Concorden els sons vocàlics.
• Consonant: Concorden tots els sons (vocàlics i consonàntics).

Tipus de rima

Versos rimats

• Rima encadenada: Quan dues rimes s'alternen: abab.
• Rima creuada: Quan dues rimes s'organitzen així: abba.

Versos sense rima

• Versos blancs: Presenten una regularitat mètrica, però no tenen rima.
• Versos lliures: No tenen ni una regularitat mètrica ni rima.

L'estrofa

L'estrofa és una agrupació de versos relacionats entre si pel ritme i pel sentit.

Les més habituals: Apariat, tercet, quarteta, quintet (o quinteta), sextet (o sexteta), octava.

Composició estròfica

Agrupació d'estrofes que segueix una pauta determinada.

• D'una sola estrofa: la corranda, l'haiku i la tanka.
• De nombre indefinit de versos: el romanç.
• De diverses estrofes: el sonet, la sextina.

Figures literàries

Figures que afecten la forma

• Anàfora: Repetir la mateixa expressió al principi d'un vers.
• Paral·lelisme: Repetir una estructura sintàctica.
• Polisíndeton: Usar més conjuncions de les necessàries.
• Asíndeton: Ometre les conjuncions que uneixen oracions.
• Encavalcament: Fer que un sintagma no s'ajusti als límits del vers i continuï al vers següent.
• Hipèrbaton: Alterar l'ordre normal de les paraules a la frase.

Figures que afecten el significat

• Comparació: Establir una semblança entre dos elements mitjançant un nexe.
• Metàfora: Identificar dos conceptes a partir d'un o més trets que comparteixen.
• Personificació: Atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.
• Hipèrbole: Designar un concepte amb un altre que n'exagera les qualitats.
• Antítesi: Relacionar dos conceptes que tenen significats contraris.
• Paradoxa: Unió de dues idees aparentment oposades, però que en el fons expressen alguna cosa entendridora.

Tòpics literaris

• Carpe diem: "Aprofita el moment". És una invitació a gaudir del present.
• Locus amoenus: "Lloc agradable". Model de paisatge establert pel poeta llatí Virgili.
• Beatus ille: "Feliç aquell".
• El bon salvatge.

Aclariments sobre la metàfora

• Metàfora impura: Quan apareixen en el vers els dos termes (A i B).
• Metàfora pura: Quan s'ha substituït el terme real pel figurat, és a dir, A per B.