Guillem de cabestany llegenda del cor menjat

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,01 KB

 

1- Societat a l'Edat Mitjana. 476-s.XV AEM(V-XIII) BEM(XIV-XV) Gran importància de la religió. Vassalls/Nobles(i caballers) i Clergues/Rei i Papa. Clergues importants en la cultura, la ideologia i la economia. Pacte de vassallatge (feu a cambi de part de la collita i ajuda militar.) Finalitza amb la fi del feudalisme i l'aparició de la burguesia.(aparèixen els matrimonis de conveniència entre els títols nobiliaris i els diners)

2-Diglosia de les llengües. llengües ROMàniques evolucionen del llatí vulgar (català, castellà, francès..)La diglòsia era l'us de diferents llengües per l'àmbit formal i col·loquial.

3- Relació Catalunya-Occitània. 1212, batalla Navas de Tolosa enfrontament de l'exèrcit catalanoaragones als musulmans, guanyen per PereI i accedeix al tro per ser enviat de Déu. 1213 Batalla de Muret es un borratxo i perd, perd la conquesta de França i accedeix al tro Jaume I que després conquerirà València, Perpinyà, però no França.

4- Trobadors, joglars, trobairitz. Trobador: alt linatje, sap escriure, fa composicions trobadoresques i musica. Guillem d'Atitània és el primer trobador (sXI) Joglar: Llinatje bais, no es vassalls perque sap de musica i d'escriure, canta les composicions del trobador, entreté al públic i porta noticies incoscientment. El trobador poseeix joglars que canten les seves obres i els joglas viuen de la retransmissió. Trobairitz: Dona que escriu poemes d'amor, anónimes, planers, canten a cavallers i diuen directament el que volen.

5- L'amor cortés. genere trobadoresc d'amor extramatrimonial a la cort. El trobador intenta demostrar lo bo que és. Dona (domina o midons): casada, llinatge més alt Senyal: pseudónim que li dona el trobador.  Trobador (drutz): canta les virtuds de la dona, intenta demostrar el seu talent. marit (gilós): alt linatje. Cort (llausangers): Acusen al trobador informant al marit.

6- Cançoner. Document de poemes trobadorescos diferents. Tres parts: Vida del trobador, Raons per les quals escriu el trobador, Melodia del poema, o sigui, lletra i musica.

7- Generes trobadorescos. Cançó: Trobadors canta las virtuds d'una dona idealitzada, amor. Sirventes: odi cap a una persona. Plany: el·logi fúnebre. Parts: Plany de la persona(perquè ho escriu), Llinatje del difunt. Terres i persones afectades. Virtuds i proeses. Oració per la salvació de l'ànima. Dolor de l'escriptor per la mort.  Alba: Separació dels enamorats quan surt el sol. (o alba religiosa, lloança a la sortida del sol per poder estar amb la seva estimada Verge. Pastorel·la: Diàleg entre cavaller i pastora declarant el seu amor.


8-Estil. Trobar lleu:Senzill, sense paraules complicades, un sol sentit. Sirventesos.Trobar clus: recargament dels conceptes, us de l'argot, difícil. Macabrú.

9- Trobadors. Guerau de Cabrera (?-1170) Vescompte de Girona i urgell. Noble i trobador. Ensenhamen. Escrit en provençal, 1160. Llarg, crític i didàctic. Sirventés. Ensenya al joglar Cabra les qualitats del bon joglar. Guillem de Cabestany (¿-1212) Cavaller de Roselló, Llegenda del cor menjat (falç)La seva vida figura als cançoners, però distorisonada i no es pot demostrar. Domina es Saurimonda, i el Gilós, Ramón de Castell Roselló. Es conserven 7 cançons (cançoner) La dous cossire. Guillem de berguedà s XII, moltísims textos, Bescompte de Berguedà, Depenia del comptat de la Cerdenya, belicós, va matar a Ramón De Folc de Cardona a traïció, el desterren i li treuen els titos, Arnau de Castellbó l'acull  i guillem escriu contra el bisbe perque era enemic seu. Es assasinat per un soldat a sou. Obra de sirventesos: 4 contra el bisbe d'Urgell, violador i homosexual. 3 contra Pere de berga problemes amb les possesions, canta a la seva dona dient que se la tira, l'anomena Mon Sogre. 5 contra pons de Mataplana perque depen d'ell per les terres, peró després li escriu un plany per la seva mort a les croades. Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1290) Trobador vinculat a la casa reial, 120 composicions, amor, obra popular, religió, narrativa, moral i proverbis. Obra: Viadeyra, que es canta en els viatjes per mitigar la monotonia, poesia popular. L'única viadeyra que es conserva. Beatriz de dia (sXII-sXIII) Comptessa de Dia, trobairitz occitana, filla del compte Isoard II, casada amb Guillem de Poitiers, enamorada de Riambau D'Aurenja, que dedica els poemes, molt directes.

10- Pautes per comentari. Introducció: biografia, epoca, moviment literari. Comentari Extern: Versos, estrofes, sil·labes i Rimes, Esquema métric, Art. Comentari Intern: Recursos literaris, breu resum de estrofes i idea general del poema. Conclusió.

Entradas relacionadas: