Història de l'Art: Grècia Antiga i Tècniques Artístiques

Què és un museu?

Un museu és una institució pública o privada, amb o sense ànim de lucre, al servei de la societat i oberta al públic. Adquireix, conserva, investiga i exposa col·leccions d'art, història o ciència amb propòsits d'estudi, educació i gaudi.

Origen de la paraula "museu"

La paraula "museu" prové del llatí museum, que a la vegada deriva del grec mouseion, que significa "temple o casa de les muses". Les muses eren deïtats que protegien les ciències i les arts liberals.

Què es pot veure en un museu?

En un museu es poden veure diverses col·leccions, com ara:

• Pintures (pinacoteca)
• Escultures (gliptoteca)
• Objectes històrics
• Artefactes científics

Exemples de museus

• Uffizi (Florència)
• National Gallery (Londres)
• Louvre (París)
• Van Gogh (Amsterdam)
• MET (Nova York)

Com era un teatre grec?

El teatre grec no només s'utilitzava per a representacions dramàtiques, sinó també per a reunions col·lectives. Estava construït sobre un desnivell del terreny per permetre l'esglaonament de les grades.

Parts d'un teatre grec

• Cavea: graderia semicircular i en pendent, destinada als espectadors.
• Orchestra: espai circular o semicircular al centre, on actuava el cor.
• Skene: plataforma elevada on es desenvolupava l'acció teatral.

Escultura arcaica grega

Al començament, l'estatuària grega va adoptar la tècnica egípcia de treball, consistent a dibuixar el contorn de les figures en tres cares per cisellar-lo després. També va ser l'escultura egípcia la que va inspirar la postura i les proporcions. No només feien escultures, sinó que també s'interessaven pels relleus. Els materials emprats pels escultors van ser absolutament tots, des de fusta i pedra, fins a l'ivori i l'or.

Kouroi i Korai

Les escultures arcaiques es divideixen en dos tipus principals:

• Kouroi (masculí): representacions de joves atletes nus, amb anatomia esquemàtica i rígida, i els braços enganxats a les cuixes. Exemples: Kouros d'Anavyssos.
• Korai (femení): representacions de dones joves vestides amb el peple dòric. Exemples: Hera de Samos, Dama d'Auxerre.

El Partenó d'Atenes

El Partenó és un temple dedicat a la deessa Atena, construït a l'Acròpolis d'Atenes al segle V aC. Va ser construït en ordre dòric, encara que amb elements jònics. Volia ser un monument que exaltés la grandesa d'Atenes i la seva deessa protectora. Els arquitectes van ser Ictino i Cal·lícrates, i l'escultor Fídies va supervisar el programa escultòric. Les seves dimensions eren més grans que les habituals (octàstil en comptes d'hexàstil).

La tècnica de la cera perduda

Per fondre el bronze, el mètode més utilitzat ha estat el de la cera perduda. Aquest mètode canvia segons si es vol fer l'obra amb bronze buit o massís.

Passos de la tècnica de la cera perduda

1. Es construeix un nucli d'argila sobre una armadura de ferro.
2. A sobre s'hi passa una capa de cera, modelant la forma desitjada.
3. Es recobreix la cera amb una altra capa d'argila i es fan canals de colada.
4. S'introdueix el motlle al forn. La calor endureix l'argila i fon la cera, que surt pels canals.
5. L'espai buit que deixa la cera s'omple amb bronze fos.

L'ordre jònic

L'ordre jònic es va originar a l'Àsia Menor. La columna té base, el fust és més prim i amb canaletes de vora roma, i el capitell està decorat amb volutes sota un àbac prim. L'entaulament presenta un arquitrau dividit en tres franges horitzontals, un fris continu sense divisions i una cornisa.

Comparació amb altres ordres

• Dòric: sense base, fust robust i fris amb mètopes i triglifs.
• Corinti: versió més ornamentada del jònic, amb fulles d'acant al capitell.

Arquitectura minoica: exemples

Palau de Cnossos

El Palau de Cnossos és el palau minoic més important de Creta. S'hi han catalogat fins a mil cinc-centes sales. Està situat al turó de Kephala i el seu port és l'actual port marítim d'Heraklion.

Palau de Festos

El Palau de Festos va ser construït sobre les ruïnes d'un palau anterior, destruït pel foc. El nou palau tenia un peristil al centre, magatzems, habitacions reials i capelles.

L'Auriga de Delfos

L'Auriga de Delfos és una escultura de bronze de començaments del segle V aC. Va ser encarregada per Polízalos de Gela, un tirà de Sicília, per commemorar el seu triomf en una cursa de carros. És de mida natural i conserva els ulls de vidre. Destaquen tres trets: la simetria trencada amb el gir del cap, els plecs desiguals dels vestits i el rostre, que reflecteix serenitat.

El Dorífor de Policlet

El Dorífor és una escultura de bronze creada per Policlet. Aquest escultor encarna la perfecció, la racionalitat i l'harmonia com a base de la bellesa. Va escriure un tractat sobre el cànon de bellesa, segons el qual l'alçada ideal del cos humà equival a set vegades l'alçada del cap. El Dorífor, que significa "portador de la llança", exemplifica aquest cànon. La seva postura presenta un contrapposto: l'espatlla esquerra s'alça mentre que la dreta cau en repòs; la cama dreta suporta el pes del cos i l'esquerra reposa.