El Tapís de la Creació de Girona: Anàlisi i Simbolisme Romànic

El Tapís de la Creació: Cronologia i Context

Cronologia

El Tapís de la Creació data de la segona meitat del segle XI o la primera del XII.

Context Històric i Cultural

Aquesta obra s'emmarca en l'època de plenitud feudal, caracteritzada per una economia agrària. És el període en què sorgeix l'orde del Cister i es prediquen les Croades. Al segle XII, s'inicia l'eclosió de l'art Gòtic i el creixement de les ciutats, fet que accentua els intercanvis culturals i comercials.

La cultura d'aleshores era eminentment religiosa, però amb el creixement urbà, van aparèixer manifestacions de caràcter civil que, amb el temps, esdevindrien més rellevants. A Girona, en aquella època, hi havia una important comunitat jueva, i algunes imatges jueves podrien haver influït en el disseny del Tapís.

Estil Romànic del Tapís de la Creació

Característiques Generals de l'Estil

L'estil del Tapís és Romànic, amb un caràcter eminentment religiós. La seva claredat compositiva el fa proper als grans absis de l'època, com el de Sant Climent de Taüll.

Arquitectura Romànica

• Fundació de molts monestirs i catedrals.
• Caràcter defensiu de l'arquitectura civil (castells).
• Derivació de l'arquitectura romana: ús de l'arc de mig punt i la volta de canó.

Plàstica Romànica (Escultura i Pintura)

• Geometrisme i claredat formal.
• Allunyament del realisme naturalista.
• Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.

Característiques Formals i Compositives

El Tapís de la Creació presenta una estructura de gran rigor i claredat compositiva. Utilitza colors plans i combina figures amb textos.

El seu format és quadrangular, amb una estructura també quadrangular dins de la qual s'inscriu un cercle, combinant harmoniosament dues figures geomètriques aparentment contradictòries (la quadratura del cercle). Destaca una centralització molt vigorosa i l'ús de moltes seccions que compartimenten l'espai, on apareixen diferents figures.

Tècnica i Suport

És una superfície plana de dues dimensions, teixida amb llana de colors sobre sarja de lli. El fet de ser un tapís teixit el fa una representació artística original per a l'època.

Temàtica, Iconografia i Significat

Temàtica i Iconografia

La iconografia del Tapís inclou:

• Els dotze mesos de l'any (i cada estació).
• Els quatre vents.
• El Pantocràtor.
• El mite de la creació del món (segons el llibre del Gènesi), amb les seves diferents parts:
  • L'Esperit creador de Déu (representat com un colom).
  • Llum i tenebra.
  • Diferenciació de la Terra i l'Aigua.
  • Divisió de les Aigües.
  • El Sol i la Lluna.
  • Les diferents criatures.
  • Creació de l'Home i de la Dona.

Significat

La imatge presenta alhora dos cicles temporals:

• El de Déu creant el Món: circular i centralitzat, que va tenir lloc una vegada.
• El dels homes: el cicle anual, quadrangular, que es repeteix contínuament.

Funció

La funció del Tapís podria haver estat la de decoració mural, baldaquí (damunt de l'altar, coronant-lo) o frontal d'altar.

Glossari de Termes Clau

Cicle

Conjunt d'imatges diferents que formen part d'una mateixa obra, contribuint a explicar una història complexa de la qual cadascuna en forma part, com es dóna al Tapís de la Creació o al Frontal d'Avià, per exemple.

Iconoclàstia

Moviment religiós que es va donar a Bizanci (730-787) que rebutjava la veneració de les imatges (de Déu i els Sants) per considerar-les idolàtriques.

Monestir

Institució, i edifici, que reuneix els monjos que viuen sota l'autoritat d'una Regla (com la benedictina).

Frontal

Element decoratiu rectangular que cobreix la part del davant de l'altar (la que veuen els fidels), la majoria de fusta pintada, presentant assumptes extrets de l'Escriptura o de les vides dels Sants.

Planta de creu llatina

Terme utilitzat per designar la planta d'una església, en la qual la nau longitudinal és més llarga que la nau transversal.