Hume: Empirisme, Teoria del Coneixement i Crítica Causalitat

L'Empirisme de Hume i la Teoria del Coneixement

David Hume és un filòsof empirista, la qual cosa implica que el coneixement no és infal·lible ni autònom, sinó que depenem de les experiències viscudes. La seva teoria del coneixement explora com generem coneixement vàlid.

Origen de les Idees: Impressions i Idees

Per a Hume, l'origen de les idees es troba en les impressions, que són les percepcions immediates de l'experiència. Les idees, en canvi, són còpies menys vivaces de les impressions.

Segons el Grau de Vivacitat

Existeix un tipus d'idees que provenen directament de l'experiència i les percepcions (per exemple, quan tanquem els ulls i recordem una imatge).

Segons la Procedència de les Percepcions

• Percepcions de sensació: Provenen dels sentits (d'una olor, una cosa que hem vist, directament dels sentits).
• Percepcions de reflexió: Fan referència a estats mentals.

Segons la Composició de les Idees

• Simples: Són idees molt concretes (sensacions).
• Complexes: Són percepcions més simples combinades (un pensament, una olor, un sentiment).

Les Lleis d'Associació d'Idees

Hume descriu com la ment relaciona diferents idees a través de diverses lleis:

• Memòria: Recordar idees de coses concretes.
• Imaginació: Relaciona diferents idees per crear-ne de noves.
• Semblança: Associem idees que tenen una certa semblança.
• Contigüitat: Associem idees que apareixen en el mateix temps i espai.
• Relació Causa-Efecte: Fem prediccions de futur (per exemple, fum en el bosc ens fa pensar que hi ha foc).

Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

Així és com es construeix el nostre coneixement, el "judici" o tipus d'afirmacions. Hume distingeix entre dos tipus de proposicions:

Relacions d'Idees

No sorgeixen de les experiències ni provenen directament del món. Són purament racionals i necessàries (per exemple, les veritats matemàtiques).

Qüestions de Fet

Són afirmacions que es basen directament en l'experiència. D'una manera les interioritzem i ens serveixen per viure (com la inducció i la causalitat).

Crítica de Hume a la Noció de Causalitat

Hume realitza una crítica profunda a la noció de causalitat, il·lustrant-la amb l'exemple de les boles de billar: si dues boles estan en moviment i una quieta, i una de les dues toca la quieta, hi ha una relació causa-efecte. Aquest és un esquema bàsic amb el qual comprenem la realitat (naturalesa, voluntat, ciència, ésser humà), però Hume qüestiona la impressió de la pròpia causalitat.

Condicions per a la Causalitat

Perquè una situació s'interpreti en termes de causa-efecte, Hume estableix tres condicions:

• Contigüitat espacial: La causa i l'efecte han d'estar en el mateix espai i temps.
• Prioritat en el temps: La causa ha de precedir l'efecte.
• Conjunció constant: Sempre que fem el mateix, passarà el mateix.

La Causalitat com a Hàbit o Costum

La noció de causa-efecte, segons Hume, no es basa en una impressió directa, sinó que és el fruit de l'experiència repetida. La conclusió que ell treu és que la connexió és més un hàbit o un costum que una cosa necessària. Són creences, no són coneixements necessaris.

La ciència, per tant, es basa en probabilitats, no en certeses absolutes. Hume dubta si la causalitat és quelcom que es trobi inherentment a la realitat o bé una forma d'interpretar-la que la nostra ment projecta.