La Il·lustració Catalana: Característiques, Autors i Literatura Popular
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,79 KB
La Il·lustració: Característiques i Ideals
La Il·lustració pretenia recuperar els ideals del Renaixement: la confiança en el progrés i la raó, la voluntat didàctica i ideològica, i un retorn a les normes dels antics grecollatins. Aquest moviment, d'origen francès, propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa.
La Il·lustració als Països Catalans
Als Països Catalans, la Il·lustració es va expressar majoritàriament en castellà, fomentant el desprestigi del català i la seva consideració com a idioma vulgar. Malgrat això, durant els segles XVIII i XIX, es va continuar escrivint en català, i les denúncies contra aquesta situació no van cessar.
Autors Destacats de la Il·lustració Catalana
Entre els autors principals d'aquest període, cal destacar el Baró de Maldà i Josep Pau Ballot i Torres, així com Joan Ramis i Ramis.
Baró de Maldà (1743-1819)
És l’autor de l’obra Calaix de sastre. Aquesta obra, que consta de seixanta volums, recull les anotacions de l'autor sobre tot allò que tenia lloc al seu voltant. Es caracteritza per no aprofundir en els temes, però amb un estil prou acurat.
Josep Pau Ballot i Torres (1747-1821)
Gramàtic i sacerdot, va escriure manuals didàctics per a l’aprenentatge del llatí i del castellà. La seva obra més notable és la primera Gramàtica i Apologia de la Llengua Catalana (1779) impresa que obtingué un èxit considerable. En aquesta obra, Ballot reivindica la dignitat i l’aptesa de la llengua catalana i exhorta els catalans a utilitzar-la.
Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819)
És un exponent del teatre neoclàssic. Va estudiar a Avinyó, on es posà en contacte amb el corrent neoclàssic i abandonà la seva formació inicial postbarroca i castellana. La seva gran obra va ser Lucrècia, una tragèdia escrita en versos alexandrins, influïda pel francès Racine i ambientada a la Roma antiga.
La Literatura Popular Catalana
Aquesta literatura era normalment anònima i presentava múltiples variants, però tant la forma com els temes i els motius són estereotipats. Malgrat algunes manifestacions, es tracta d'una literatura efímera.
La literatura popular catalana va mantenir una gran vitalitat en tots els gèneres, i el poble no va deixar mai de parlar la seva llengua. La castellanització va afectar sobretot els ambients més propers a la Cort.
Gèneres de la Literatura Popular
- Poesia Popular: Presentava una gran varietat de gèneres, com la poesia religiosa sota l'advocació d'un sant o una parròquia, i els romanços.
- Prosa Popular: Cal destacar les rondalles i les llegendes.