Joan timoneda, flor d'enamorats comentari

LA POESIA: En la nostra poesia renaixentista podem distingir quatre tendències: l'herència d'Ausiàs Març, la poesia popular i tradicional, la poesia satírica i la lírica que segueix les innovacions italianes. PERE SERAFÍ: Fou anomenat <<lo Grec>>. Com a pinor seguí l'estil del Renaixement italianitzant i és autor d'una obra poètica variada. Hi destaca Dos llibres, recull dividit en dues parts, profana i religiosa. Mostra la influència de Petrarca i Març, i combina formes tradicionals amb mètriques renaixentistes italianes i franceses. Joan PUJOL: Escrigué poemes de caràcter moral i religiós seguint els esquemes ideològics de la Contrareforma. Joan TIMONEDA: Fou escriptor, llibreter i editor prestigiós. El cançoner més important és Flor d'enamorats, recull poètic popular de tema amorós. Timoneda fou l'introductor del conte i de la novel·la curta de procedència italiana en al literatura castellana. EL TEATRE: En la producció teatral, destaquen les obres El cortesano, de Lluís de Milà, i La vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia. Ferrandis d'Herèdia fou autor de poesia de caràcter popular i de peces teatrals bilingües de tipus renaixentista. La visita mostra la influència del corrent satíric valencíà i reflecteix el canvi lingüístic que s'hi produïa en favor del castellà, el llenguatge fresc i espontai de les dones contrasta amb el castellà artificiós dels homes i personatges importants.LA PROSA: La prosa del Renaixement mostra interés per diverses temàtiques: la prosa religiosa continuadora de la tradició medieval, la prosa epistolar i la historiogràfica. Les obres més significatives pertanyen a la prosa historiogràfica, cull els fets històrics i quotidians de l'època.

 2.1. EL Renaixement: és un moviment de renovació cultural que s'inspirà en les idees i en l'art clàssic de Grècia i Roma. L'esperit humanista que es desenvolupà a Itàlia durant els segles XIV i XV s'estengué a poc a poc arreu d'Europa. La producció literària en llengua catalana durant el Renaixement fou escassa i es mantingué fidel a la tradició medieval i incorporà tímidament els nous corrents italians. El canvi d'actitud de gran part dels escriptors, que començaren a emprar el castellà com a llengua literària, és un reflex de la nova realitat política i sociolingüística que desplaçava la llengua catalana dels àmbits cortesans.LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA: Durant el Renaixement es produeix, la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres com l'assaig, i d'altra banda, un canvi d'actitud envers l'ús de la llengua literària. Hem dit que l'hegemonia del castellà com a llengua de la cort en la jove monarquia hispànica provocà el canvi de llengua literària de molts escriptors valencians, catalans i mallorquins, que començaren a escriure en castellà. Però , a més de la castellana, n'hi havia una altra que competia amb la pròpia: la llengua llatina. L'esperit d'emulació de la cultura clàssica omportà l'ideal renaixentista de recuperació del llatí, raó per la qual fou emprat com a llengua literària per la majoria dels escrptors renaixentistes. Joan LLUÍS VIVES I Març: Escrigué en llatí, que s'imposà com a llengua de cultura durant el Renaixement, sobre temes com l'ordenació ciutadana de l'Europa del moment o sobre l'ànima humana i els fonaments del cristianisme, i dugué a terme una important activitat pedagògica. Joan BOSCÀ I ALMOGÀVER: Escrigué en castellà, llevat d'una esparsa de Déu versos en català, fou dels primers escriptors que introduí la mètrica italiana a la península Ibèrica, i important difusor de Març en la literatura castellana.