Josep Carner: Anàlisi del Poema «Bèlgica», Noucentisme i Exili

Introducció: Josep Carner i el Noucentisme

Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) pertany al Noucentisme, un moviment cultural d'abast polític que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i finalitza el 1923.

Biografia i trajectòria del Príncep dels Poetes

A més de poeta, Carner va ser periodista, autor de teatre i traductor. És conegut com el «Príncep dels poetes catalans» i és el màxim representant del Noucentisme. Es va revelar com un escriptor precoç, ja que va publicar el seu primer text als dotze anys.

Es va llicenciar en Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona. El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC. Va col·laborar en diverses revistes i diaris, com ara:

• La Veu de Catalunya
• La Publicitat

Durant la Guerra Civil, es va refugiar a Mèxic un temps. Finalment, va viure a Bèlgica bona part del seu exili, on va morir el 1970.

El poema «Bèlgica»: Context i temes principals

El poema descriu el país de Bèlgica, on Carner es va haver d'exiliar. Per a ell, Bèlgica representa el model de país ideal que havia imaginat per a Catalunya. Al poeta li agradaria que Catalunya fos com Bèlgica (pel que fa a la terra, la gent, etc.). També esmenta l’enyorança que sent per Catalunya.

Estructura mètrica i rima

El poema està estructurat en quatre estrofes amb una quantitat de versos desigual en cadascuna (12, 13, 14 i 7, respectivament). Al llarg del poema trobem versos alexandrins i decasíl·labs. La rima del poema és consonant.

L’esquema de rima és:

12A / 12B / 12B / 12A / 10A / 10C / 12B / 12C / 12B / 10D / 12E / 10D.

Anàlisi estrofa per estrofa

Primera estrofa: L'ideal de Catalunya

La primera estrofa s’inicia amb un si condicional i utilitza verbs com “m’agradaria” per expressar la seva felicitat. També explica com voldria que fos Catalunya en un futur no gaire llunyà, com a objectiu noucentista.

Trobem diversos recursos estilístics:

• Al·literació: En el tercer vers (grisa i groga).
• Anàfora: En el quart, novè i desè vers (repetició de la lletra “i”) i en el vuitè (vora... vora...).
• Personificacions: Vers 9 (carrers i fanals avançant per les prades) i vers 10 (cel i núvol, manyacs o cruels).
• Comparació: Vers 8 (com cor vora de cor...).
• Antítesi: Llum grisa i groga.

Segona estrofa: Ironia i enumeració de requisits

La segona estrofa comença utilitzant la ironia sobre l’harmonia mai assolida a Catalunya (un soldats no gaire de debò). Al vers setze, quan esmenta l’arbre japonès, es refereix al bonsai.

Com a la primera estrofa, ens explica com li agradaria que fos Catalunya. Als versos quinze, disset i divuit trobem una anàfora (repetició d'“on”).

Tot el paràgraf es pot considerar una enumeració, ja que esmenta tots els requisits que li agradaria que tingués Catalunya.