Límits de plaques tectòniques: Divergents i Convergents

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,13 KB

1. Límits Divergents o Constructius

Són zones de tensió on les plaques tectòniques es separen. Es caracteritzen per:

  • Important activitat sísmica.
  • Destacable activitat volcànica amb laves toleítiques.

Els trobem entre plaques:

  • Oceàniques: A partir de la divergència de marges oceànics, els oceans s'expandeixen i evolucionen.
  • Continentals: Es tracta d'un procés de formació d'un rift continental que podrà evolucionar fins a la creació d'un nou oceà.

Procés Tectònic Divergent

  1. Ascensió magmàtica: L'ascensió del material magmàtic provinent del mantell superior fa pujar calor. Aquesta calor provoca el debilitament, el bombament i, finalment, la fractura de l'escorça.
  2. Formació del Rift: A causa dels corrents divergents es produeix:
    • Aprimament de l'escorça.
    • Formació de falles esglaonades que formen una fossa tectònica o rift valley amb erupcions volcàniques.
    • Arrossegament de l'escorça a ambdós costats a causa dels corrents divergents.
    Exemple: Gran Rift Africà.
  3. Creació d'un Nou Oceà: Els dos blocs d'escorça continental s'acaben separant. Les emissions volcàniques ocupen l'espai que queda entre ells, formant una nova escorça oceànica. Els mars circumdants envaeixen la zona deprimida i es va formant un nou oceà. Comença la formació de la dorsal oceànica.Exemple: Mar Roig.
  4. Etapa Madura: Les dues plaques continentals queden separades. Entre elles s'ha format una escorça oceànica separada per una dorsal ben constituïda, per on continua fluint material astenosfèric. El que originalment era un continent queda dividit en dos. La zona de contacte entre l'escorça oceànica i la continental és un marge passiu on s'acumulen importants gruixos de sediments.Exemple: Oceà Atlàntic.

2. Límits Convergents o Destructius

Són zones de tensió on les plaques tectòniques s'apropen. Hi ha forces de compressió que produeixen el xoc o la col·lisió entre elles. En convergir ambdues plaques, el marge de placa més dèbil s'enfonsa sota l'altra placa i es consumeix al mantell.

Es caracteritzen per:

  • Intensa activitat sísmica amb terratrèmols superficials i profunds.
  • Activitat volcànica amb laves calcoalcalines.
  • Formació de grans orògens continentals i arcs insulars.
  • Molta activitat metamòrfica.

Tipus de Col·lisió

Segons el tipus de plaques que col·lideixen, distingim:

  • Oceànica-Oceànica: Es localitza a les fosses oceàniques. Una placa s'enfonsa sota l'altra, produint una zona de subducció. Hi ha sismicitat i vulcanisme. En la placa que no subdueix es genera la formació d'arcs insulars (illes volcàniques alineades paral·lelament a la zona de subducció). Es destrueix escorça oceànica i hi ha una disminució del fons oceànic.Exemple: Japó.