Literatura Catalana dels Anys 70 i 80: Característiques i Context
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,57 KB
La Literatura Catalana dels Anys 70 i 80: Estètica i Transgressió
Introducció i Context de la Nova Generació
La Literatura dels Anys 70/80 es caracteritza per l'aparició de noves generacions d'autors nascuts entre 1939 i 1955, alliberats d'obligacions polítiques i centrats en la recerca d'una estètica literària personal. En aquests anys hi ha una revifalla del moviment literari a les Balears, València i la Catalunya del Nord. S'hi incorporen les dones, es diversifiquen les tendències i es convoquen premis.
Formació i Influències dels Autors
Tot i que aquests autors no han viscut la guerra, n'han patit les conseqüències. Han tingut una educació moral, ideològica, lingüística i sexual repressiva i han hagut d'aprendre català de manera autodidacta.
Han viscut la cultura dels mitjans de comunicació de masses (ràdio, televisió, còmic, cinema), la revolta juvenil dels fets de Maig del 68 a París, la lluita al carrer contra el franquisme, el relaxament de la censura amb la restauració democràtica i el reconeixement dels drets lingüístics. Tenen més informació sobre la cultura europea i accés fàcil a altres models literaris.
Característiques Estètiques Principals
El Trencament amb el Realisme Social
L'actitud de l'autor és molt més lírica i més intimista.
El Culturalisme i la Intertextualitat
El món cultural de l'escriptor es palesa a les obres a través de la intertextualitat, les referències a altres autors i el joc de la literatura dins la literatura.
Transgressió Moral i Ideològica
Actitud de revolta, valoració del plaer i de l'erotisme, antidogmatisme, etc.
Incorporació de la Cultura Moderna
Serveix per experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius: el cinema, el còmic, la música pop, etc.
Retorn a l'Estètica Simbolista i Formalista
Amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i hermètic, de difícil interpretació. Fan èmfasi en la funció poètica del llenguatge més que no pas en la comunicativa o referencial.
Retorn a l'Existencialisme i l'Escepticisme
El desencant produït per la crisi de les ideologies i l'actitud de revolta envers l'educació rebuda, aboquen els autors a una posició escèptica davant un món que no reconeixen com a propi. Això els duu a una visió elegíaca del passat personal, a l'autobiografia i al record de la infantesa i de la joventut viscudes.