Literatura medieval: èpica, lírica i Ramon Llull
La literatura medieval: èpica, lírica i prosa
L'èpica
Està representada per les cançons de gesta. Les cançons de gesta eren llargs poemes narratius que cantaven els fets gloriosos del passat i els herois més populars.
La lírica
Tracta sobre els sentiments personals del poeta a partir d'una melodia cantada. La lírica trobadoresca es componia en llengua vulgar; el trobador componia la lletra i la melodia.
La lírica trobadoresca: gèneres
- La cançó: canta les virtuts de la dama i el trobador.
- L'alba: és la separació dels amants després d'haver passat la nit junts.
- Pastorel·la: és el diàleg entre un cavaller i una pastora que vigila un ramat.
- Tençó: és un combat poètic entre trobadors per mostrar qui és el millor.
- Sirventès: per atacar una persona concreta o exposar idees.
- El plany: per expressar el dolor per la mort d'una persona.
Ramon Llull
Va ser un personatge insòlit en el seu temps. D'una banda, és el creador del català literari. Va néixer a Mallorca. Fins als 30 anys, viu a la cort. Està casat i té dos fills. Quan acaba l'etapa de formació, decideix difondre la fe cristiana. Escriu en llatí, català i àrab.
La poesia medieval
Èpica: Les cançons de gesta (poemes èpics) narren els orígens dels pobles i els herois més populars.
Lírica: S'escriu en llatí, té caràcter religiós, i la popular s'expressa en llengua vulgar.
Espectacles teatrals
- Profans: Joglars que interpreten lírica trobadoresca per als nobles, als castells, i fan exhibicions de cavalleria. Canten cançons de gesta.
- Religiosos: Als segles IX i X, en llatí, a l'Església, constitueixen el drama litúrgic. Al segle XIII apareixen els misteris, drames més complexos, en llengua vulgar i amb escenes de paisatges bíblics.
Sons de la llengua:
- c, qu, q (k)
- ny (ɲ)
- tz (dz)
- tg, tj (dʒ)
- b, v (b)
- g, gu (g)
- x, ix (ʃ)
- j, g (ʒ)
- ll (ʎ)
- tx, ig, g (tʃ)
- p, t, d, n, m, l (=)
- r, rr (r)
- r (ɾ)
Primers textos en català
Tenen una utilitat social o un interès, i pertanyen a l'àmbit jurídic. Exemples destacats són el Llibre Jutge (lleis visigòtiques) i les Homilies d'Organyà (sermons amb explicacions i textos bíblics).
La prosa medieval
Prosa religiosa: Té la finalitat d'ensenyar el camí de la fe. S'escriu en llengua vulgar, ja que les classes populars no entenen el llatí.
Història gràfica: És un tipus de narració (crònica) que dóna compte d'un període determinat. Les quatre grans cròniques deixen constància dels fets històrics de la Corona catalanoaragonesa.