Poesia Modernista: Regeneracionistes i Esteticistes

Regeneracionistes: partidaris d'una poesia espontània, defensen l'expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista i deixen les qüestions formals en un segon terme. Els temes de la natura es presenten amb un to vitalista.

Esteticistes: poetes que entronquen amb els moviments poètics europeus més innovadors. La seva poesia és més culta, elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

Joan Maragall

Barcelona, 1860-1911, és considerat el poeta més important de la tendència regeneracionista del modernisme. La seva teoria poètica es basa en la paraula viva; la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. En la seva poesia, destaquen la recreació de mites i temes populars de la tradició catalana, així com l'evolució de la natura i del paisatge.

• Poesies (1895)
• Visions i cants (1900)
• Enllà (1906)

Generació del 1909

El modernisme és una existència fugaç. La influència que exerceix en la poesia és notable, amb figures com Teodor Llorente i l'èxit del sainet en el teatre. Factors de caire econòmic i social, com la inexistència d'una burgesia i gent que escrivia en castellà (Miguel Duran de València, Daniel Martínez Ferrando), van fer necessària la renovació.

L'Escola Mallorquina

Caracteritzada per la contenció, l'equilibri i la recerca d'una expressió formal perfecta:

• Miguel Costa i Llobera (1854-1922): publica el llibre Poesies (1855), la seva visió del món i el paisatge de Mallorca.
• Joan Alcover (1854-1926): publica Cap al tard (1909), composicions populars i llegendàries.

Teatre Modernista

Experimenta una renovació profunda durant l'època del modernisme, amb dues tendències:

• Teatre Regeneracionista: un teatre d'idees, amb conflictes entre l'artista i la societat, entre l'individu i l'entorn. Exemple: Ignasi Iglesias (Els vells).
• Teatre Esteticista: es defensava el gust de l'art per l'art, sense tractar cap problemàtica social. Exemple: Adrià Gual (Nocturn i silenci).

Expressions Col·loquials

A continuació, algunes expressions col·loquials en català:

• A lo gran (regalament)
• A lo loco (a la babalà)
• A lo mejor (potser)
• A lo sumo (com a molt)
• De lo contrario (si no)
• En lo referente a (respecte a)
• En lo sucesivo (d'ara en endavant)
• Da lo mismo (tant fa)
• Es lo mismo (és el mateix)
• Es lo de menos (això no és res)
• Lo demás (la resta)
• Lo más mínimo (ni poc ni gaire)
• Lo antes (com més aviat millor)
• ¡Lo que son las cosas! (veges!)
• Lo suficiente (prou)
• Por lo demás (això a banda)
• Por lo general (en general)
• Por lo menos (almenys)
• Por lo pronto (de moment)
• Por lo tanto (per tant)
• Por lo visto (pel que sembla)

Quantificadors i Construccions

Quantificadors: que, tan... com, com, més...

Construccions intensives específiques.

Darrere Vocal Tònica Oclusiva Sorda

Darrere Vocal Àtona o Consonant, mateixa que en derivades.

Bilabials

• Sord: p
• Sonor: b

Dentals

• Sord: t
• Sonor: d

Velars

• Sord: k
• Sonor: g