Literatura Religiosa i Moralitzant Medieval Catalana

La Literatura Religiosa i Moralitzant

Moltes convulsions es van produir a Europa pel temps de la caiguda de l'Imperi Romà. L'única institució que mantingué les seves característiques, la seva unitat i una organització semblant en tot el continent fou l'Església, unida sota un únic poder. Serà ella qui, a partir d'aquest moment, impulsarà un nou nexe d'unió, el cristianisme, que substituirà l'imperi anterior. Aquesta influència també la trobem en el món de la cultura i de les arts, ja que durant tota l'Edat Mitjana seran patrimoni exclusiu dels ordres religiosos, en els monestirs dels quals es va conservar el llegat cultural anterior, copiat i més tard traduït.

En el transcurs de la Baixa Edat Mitjana, però, fonaments com l'expansió del comerç i el moviment humanista provoquen que els costums es relaxin i que la influència de l'Església sobre tots els estaments socials vagi afeblint-se. És un procés que es veurà ajudat per conflictes interns com el Cisma d'Occident i la corrupció, com ja hem comentat.

L'aparició dels franciscans i dominicans, que tenien com a finalitat influir en aquestes noves capes socials des de perspectives diferents i, en alguns casos, contraposades, fou una conseqüència d'aquesta situació.

Tot això provocarà l'aparició d'una literatura religiosa que intentava fer front a aquesta crisi i contrarestar les idees escèptiques i contràries a l'ortodòxia cristiana medieval, bé recorrent a recursos típicament medievals, com en les obres d'**Arnau de Vilanova**, **Francesc Eiximenis** i **Vicent Ferrer**, bé usant els elements nous —que no participant-ne— que oferia l'humanisme que conduiria al Renaixement, com és el cas de **Bernat Metge** o **Antoni Canals**.

Francesc Eiximenis (1327-1409)

Va néixer a Girona al si d'una família burgesa. Ingressà en l'ordre dels franciscans. Com que volia arribar a l'home pla, els seus textos són senzills, sense abusar de la retòrica. L'obra més important és *Lo Crestià*. El pla que tenia era escriure tretze llibres, però només va arribar a escriure quatre:

• El primer llibre tracta dels fonaments de la religió cristiana;
• el segon, de la dignitat i la moral del cristià;
• el tercer, del pecat i del mal;
• i el dotzè, sobre aspectes de l'organització social i política.

Elements de la seva obra

• El costumisme: Hi són descrits tots els estaments socials: l'aristocràcia, el clergat, la burgesia, els pagesos, etc. Però ell és un escriptor urbà i, com a tal, defensa les classes benestants, és a dir, la burgesia (estament social que començava a ser hegemònic a la València del seu temps). D'altra banda, desconfia de la pagesia.
• El nacionalisme: Opina que els pobles de parla catalana es caracteritzen per una sèrie de qualitats bàsiques comunes: el sentit comú, la mesura, la perseverança, l'esperit comercial...
• L'antierudició: S'inspirà en les tradicions populars anteriors per tal de construir una prosa de caire popular: clara, amena, pintoresca i assequible a qualsevol persona sense estudis. Intercala historietes, acudits, faules amb un to irònic i amb freqüents diàlegs. La seva prosa és de tipus didàctic-popular. Per a criticar el vici, el pecat, el mal, empra la ironia i la sàtira.

Anselm Turmeda (1350-1420)

Va néixer a Mallorca i ingressà en l'ordre dels franciscans. Es va convertir de la religió cristiana a la musulmana. En canviar de religió, es canvià de nom a **Abd Allah al-Tardjumān** (el Trujamà), que significa 'l'intèrpret' o 'el torsimany'. Persistí a escriure en llengua catalana perquè no volia perdre el prestigi que gaudia a terres catalanes, i perquè, malgrat la seva apostasia, mai no deixà de sentir-se vinculat a la cultura del seu país d'origen.

La seva obra més important és *La disputa de l'ase*. L'ase ronyós és l'encarnació burlesca de l'esperit irònic de l'autor. Els animals han demostrat que l'ésser humà no ha fet sinó imitar les seves lleis i que, quan se n'ha apartat, ha estat per a la seva desgràcia. En aquesta disputa, fra Anselm argumenta que entre les persones hi ha frares i monges que rebutgen els plaers mundans i es lliuren a Déu. L'ase explica set històries de frares per tal de demostrar que cometen els set pecats capitals. El llibre és poc original; hi ha un pròleg àrab del segle X que reprodueix exactament la majoria dels arguments i detalls que es troben a *La disputa de l'ase* (recordem que a l'Edat Mitjana no existia el concepte de propietat intel·lectual).

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Va néixer a València i ingressà en l'ordre dels dominicans. Fou conseller i confessor de diversos membres de la família reial. Fou un dels compromissaris valencians del Compromís de Casp, en què es va elegir **Ferran d'Antequera** com a successor de **Martí l'Humà** en la Corona d'Aragó.

És conegut per la seva faceta de predicador. Una mostra d'aquella oratòria són: *Visió de la mort* i *El judici final*. Els sermons de Sant Vicent Ferrer constitueixen una font importantíssima de la parla col·loquial de l'època. Ens han arribat recopilacions, elaborades pels *reportadors* que transcrivien, amb una fidelitat total, els seus sermons. La xarxa dels sermons té dos ingredients: la citació bíblica i els exemples.

L'Humanisme

La Cancelleria va ser una *koiné* romànica; per tant, el català era una llengua romànica molt unificada. La Cancelleria va imposar una varietat lingüística que estava per damunt dels diferents dialectes i que va servir com a referent a l'hora d'escriure. La Cancelleria tenia influències del llatí clàssic; per això, hi ha proliferació d'hipèrbatons, s'amplien els períodes sintàctics i apareixen llatinismes lèxics. Se substituirà el teocentrisme per l'antropocentrisme. Hi ha un retorn al racionalisme i l'intent de buscar la veritat d'una manera empírica i demostrable.