Lleis, teories, paradigmes i característiques de la ciència

Conceptes clau en la filosofia de la ciència

Llei científica

Una llei científica és un enunciat que expressa una regularitat observada entre diversos fets o fenòmens. Constata l'existència d'una relació regular entre ells, de manera que, quan un esdeveniment passa, sempre o habitualment l'altre també passa. Aquesta regularitat es pot comprovar empíricament i, a vegades, es pot formular matemàticament.

Hi ha dos tipus de lleis científiques:

• Lleis universals o deterministes: Expliquen una relació regular constant, sense excepcions (per exemple, la Llei de la gravitació universal de Newton).
• Lleis probabilístiques o estadístiques: Expliquen una relació regular que no és constant, en la qual hi ha excepcions (per exemple, la probabilitat que surti cara en llençar una moneda a l'aire).

Teoria científica

Les teories científiques són un conjunt organitzat de lleis i hipòtesis amb les quals es pot explicar com han passat els esdeveniments i com passaran. Uneixen passat i futur, explicacions i prediccions.

Instrumentalisme i realisme

• Instrumentalisme: Les teories són instruments útils que faciliten la comprensió i el domini de la realitat, sense que això vulgui dir que són vertaderes o que descriuen exactament com és la realitat.
• Realisme: Les teories han estat contrastades i són vertaderes explicacions de la realitat perquè descriuen exactament com és.

Paradigma

Un paradigma és un conjunt de diverses teories relacionades entre si que permeten explicar globalment la realitat. És un sistema integrat de coneixements, creences, concepcions socials i polítiques, interpretacions i mètodes de treball dins del qual es desenvolupa el treball dels científics en una època determinada (per exemple, la mecànica newtoniana és una teoria que forma part del paradigma de la física clàssica, com també les que expliquen fenòmens elèctrics, magnètics, etc.). Actuen com un marc explicatiu de la realitat i estan associats a una cosmovisió o interpretació del món.

Característiques de la ciència

Consistència

La ciència és consistent, és a dir, no contradictòria. Un dels valors màxims de la pràctica científica és precisament la coherència o consistència en els seus enunciats.

Convergència

La convergència es produeix quan, des de dues àrees d'investigació diferents, s'arriba a resultats similars (unitat de coneixement/símptoma de veritat).

Objectivitat

La ciència és objectiva. Busca que els seus enunciats siguin universalment aplicables o acceptables.

Activitats humanes com l'art, la religió, la política i la moral no són objectives, sinó subjectives. Totes les opcions són respectables i no és possible inclinar-se objectivament cap a unes o altres.

En el camp de la ciència, no totes les hipòtesis, lleis i teories valen igual; n'hi ha unes de més objectivament vertaderes (no refutades) que d'altres, i això depèn del grau d'evidència que tenen.

La ciència és objectiva i només les consideracions objectives (mesurables, repetibles, comunicables) poden entrar en joc quan s'avalua una teoria científica.