La Llengua Catalana a l'Edat Moderna: Decadència i Dialectalització

La Llengua Catalana a l'Edat Moderna: Davallada i Canvis

Els factors de canvi social i polític van ser la causa de la davallada en l'ús culte de la nostra llengua.

La unió amb Castella va comportar l'arribada de governants, funcionaris i bisbes castellans, i la progressiva castellanització de les classes dirigents del país. A aquests fets cal afegir que, en el terreny literari, Castella vivia una època d'esplendor: no és estrany, doncs, que molts autors que parlaven la nostra llengua volguessin imitar els grans autors de la literatura del moment.

A finals del segle XVI, a València continuava havent-hi un cert moviment literari culte i minoritari, però gairebé la totalitat de les obres que en sorgeixen són en castellà.

Els segles XVI, XVII i XVIII conformen el que s'ha anomenat la Decadència literària de la nostra llengua. Aquesta denominació fa referència al descens en la qualitat literària de les obres d'aquesta època, però no a la seva desaparició; el valencià només té un conreu literari menor i popular (cançoners, romanços, obres religioses com els goigs, la poesia satírica o el teatre còmic).

Fins aleshores, la Cancelleria Reial havia unificat la llengua administrativa. Tot i que la institució continuava existint, ja no aportava l'esperit unitari ni el relleu d'abans, ja que la cort es trobava ara fora del país i parlava una altra llengua.

A partir del segle XVI, la disminució del conreu culte i la manca del referent unificador de la Cancelleria van ser algunes de les claus de la dialectalització progressiva dels parlars de la nostra llengua:

Dialectalització dels Parlars Catalans

Catalunya

• Pèrdua de les 'r' finals en síl·laba tònica (pensar/pensà).
• Es neutralitzen les 'o' i 'u' àtones (cum nçà en comptes de començà).
• Evolució diferent del subjuntiu (que jo senta/séntia/senti).

Balears

• L'idioma es queda estancat en l'època medieval.
• Reapareixen per escrit formes que durant els segles XIV i XV només s'usaven en el parlar.

Comunitat Valenciana

• Apareix l'apitxament (ensordiment de sons: macchor, cassa).
• Els castellanismes hi entren en més quantitat.

Evolució Política i Social: Impacte en la Llengua

No és estrany que a València la influència del castellà fos més intensa, a causa de la immigració castellana i aragonesa. Una de les raons d'aquest fet va ser el repoblament de l'interior del regne, dut a terme per castellans i aragonesos arran de l'expulsió, el 1609, dels moriscos.

L'expulsió va afeblir l'economia del país, ja que de cop i volta va desaparèixer un terç de la població. L'agricultura se'n va ressentir greument. Els repobladors hagueren de suportar unes condicions de treball molt dures, dictades pels nobles, que van ser els principals beneficiaris de les terres.

Mentre el país vivia una refeudalització a favor de la noblesa, a València la burgesia va entrar en decadència: el desastre de la Guerra de les Germanies el 1519, la prohibició a la Corona d'Aragó del comerç amb Amèrica i el desplaçament d'aquest comerç a l'Atlàntic, la pirateria o el pagament de les contínues guerres a Europa van enfonsar finalment l'economia.

La gota que va fer vessar el got va arribar entre 1700 i 1714: la derrota de valencians i catalans enfront dels castellans en la Guerra de Successió va tenir com a conseqüència la desaparició de la Corona d'Aragó i l'abolició de totes les institucions i legislacions pròpies dels seus territoris amb els Decrets de Nova Planta.