La Llengua Catalana: Història, Evolució i Formació del Lèxic

La Llengua Catalana: Història i Formació

Evolució Històrica del Català

La història de la llengua catalana es pot dividir en diversos períodes clau:

Orígens fins a l'Edat Mitjana

Del naixement fins a l'edat mitjana. Aquest període comprèn l'aparició de la llengua parlada, la gradual implantació de l'escrita, amb el bandejament progressiu del llatí, fins al segle XV, que esdevé el moment de màxima esplendor de la llengua medieval.

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Del segle XV fins a la Renaixença catalana. És el període anomenat de la "Decadència", que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, i que es caracteritza per la regressió de l'ús de la llengua en els àmbits d'ús escrit i en els gèneres formals.

De la Renaixença a l'Actualitat

De la Renaixença catalana fins a l'actualitat. En aquest període se situa la normativització gramatical i la recuperació de l'oficialitat.

Formació del Lèxic i Mots Catalans

Origen dels Mots Catalans

El lèxic català s'ha format a partir de diferents orígens:

• Patrimonials: paraules que han evolucionat fonèticament i semànticament des dels orígens de la llengua (des del llatí fins a l'actualitat).
• Manlleus: paraules aportades d'altres llengües (aportacions de substrat, de superstrat i adstrat).
• Neologismes: són paraules de nova creació (per sintagmació, composició, truncació...).

Processos de Formació de Mots

Els mots catalans es poden formar mitjançant diversos processos:

• Cultismes
• Doblets
• Pseudoderivats

Un exemple de relació entre aquests processos és la seqüència: Mot popular → Doblet → Pseudoderivat.

Els mots també poden provenir de radicals grecs o llatins.