El catalanisme polític de la Lliga a la Dictadura (1901-1923)

El Moviment Catalanista: De la Lliga a la Dictadura (1901-1923)

El període comprès entre 1901 i 1923 va ser crucial per a la consolidació i l'articulació del moviment catalanista modern, marcat per l'ascens de la Lliga Regionalista i la creació de la Mancomunitat.

Els Inicis i la Consolidació de la Lliga Regionalista (1901-1906)

• 1901: Es produeixen les primeres eleccions a Barcelona amb la victòria de la candidatura dels Quatre Presidents.
• 1902: Es constitueix formalment el partit, la Lliga Regionalista.
• 1905: Eleccions generals a Barcelona, on guanya la Lliga. Per celebrar-ho, es fan dues publicacions clau: La Veu de Catalunya (diari del partit) i el Cu-cut (publicació satírica).
• 1906: S'aprova la Llei de Jurisdiccions i es crea la coalició Solidaritat Catalana.

Solidaritat Catalana i la Crisi de la Setmana Tràgica (1907-1909)

El 1907, Solidaritat Catalana es presenta a les eleccions. El seu rival bàsic és una escissió de la Unió Republicana, coneguda com a Antisolidaridad, liderada per Alejandro Lerroux. Aquesta escissió es produeix perquè el líder de la Unió Republicana havia donat suport a Solidaritat Catalana.

Entre 1907 i l’estiu de 1909 es generen tensions creixents que culminen amb la Setmana Tràgica i el trencament definitiu de Solidaritat Catalana, moment en què els seus membres segueixen camins separats.

Paral·lelament, els sindicalistes revolucionaris formen una entitat obrera amb els socialistes que romanen: Solidaritat Obrera. Entre 1907 i 1909, alguns donants del partit radical s’integren dins d’aquesta nova entitat.

• Juliol de 1909: Convocatòria de vaga general a Catalunya amb la pretensió que s’estengui per tota Espanya, fet que desencadena la Setmana Tràgica.

El Camí cap a la Mancomunitat (1912-1914)

La proposta de la Llei de Mancomunitats provoca el trencament del Partit Liberal. José Canalejas, que havia impulsat la llei, és assassinat el 1912 i el substitueix el Comte de Romanones. Amb la mort de Canalejas, es pausa la Mancomunitat i tota la proposta de reforma de l’Església.

• 1913: Nova convocatòria d’eleccions, on guanyen els conservadors. Al desembre del mateix any, s’aprova la Mancomunitat de les quatre diputacions catalanes.
• 1914-1925: És el període de durada de la Mancomunitat. Aquesta institució tenia un president per a les quatre províncies, tot i que les eleccions es continuaven fent per província.

La Mancomunitat, entre 1914 i 1923, es dedica a crear un estil i un discurs sobre el que ha de ser una societat catalana basada en les classes mitjanes.

Crisi, Pistolerisme i el Final del Règim (1917-1923)

El 1917, la Lliga entra al govern espanyol amb la promesa de poder impulsar una reforma des de dins, una iniciativa que finalment fracassa.

En aquest context, es proposa una reforma de l’Estat que inclou un procés constituent per modificar el règim. Els objectius principals eren:

• Canviar la Constitució.
• Democratitzar el sistema.
• Relegar el paper dels militars.

Entre 1918 i 1922, la situació esdevé inestable i marcada pel pistolerisme, que culmina amb el cop d’Estat de Primo de Rivera el 1923. La Lliga Regionalista donarà suport inicialment a la dictadura, un fet que explica la seva posterior derrota electoral un cop finalitzat el règim de Primo de Rivera.