Mercè Rodoreda i Pere Calders: Vida, Obra i Etapes Literàries

Mercè Rodoreda (1909-1983)

Filla única d’una família lletraferida i catalanista, la seva formació va ser autodidàctica. Va col·laborar amb escrits en diverses publicacions i el 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma. Es va exiliar a França i més tard a Ginebra. La seva obra narrativa es troba molt lligada als esdeveniments més importants de la seva vida i es pot dividir en tres etapes:

Obres de joventut

Són novel·les d’iniciació en què l’escriptora assajà les línies novel·lístiques que desenvolupà i matisà més endavant i de les quals renegà anys més tard. A Aloma, parteix de la narrativa psicològica i simbòlica, i ja s'hi troben alguns dels trets característics dels personatges principals de les seves novel·les posteriors: dones que es converteixen en víctimes passives en mantenir relacions amb els homes.

• Sóc una dona honrada? (1932)
• Del que hom no pot fugir (1934)
• Crim (1936)
• Aloma (1938)

Obres de maduresa

Són obres simbòliques. La plaça del Diamant és un exemple, que narra una història ambientada en el context històric d’abans de la Guerra Civil i explica el procés de maduresa d’una dona des del propi record. A El carrer de les Camèlies (1966), hi trobem la radicalització dels trets més característics de l’obra de Mercè Rodoreda fins a aquest moment. Tracta sobre una nena abandonada que esdevindrà prostituta i que viu a la postguerra.

Obres de vellesa

A La meva Cristina i altres contes (1967), recull narracions en què es desenvolupa un món mític, impregnat de fantasia, en el qual destaca el tema de la metamorfosi, és a dir, el canvi que permet l’alliberament dels protagonistes.

• Mirall trencat (1974)
• Semblava de seda i altres contes (1978)
• Viatges i flors (1980)
• Quanta, quanta guerra... (1980)
• La mort i la primavera (1986)

Pere Calders (1912-1994)

La seva obra recull la mirada irònica, distanciada, intel·ligent, crítica i tendra alhora d’un escriptor que semblava talment un dels personatges de ficció dels seus contes. Calders es trobà entre la tradició noucentista, a cavall entre les propostes rupturistes de les avantguardes.

Primeres obres i Guerra Civil

Les seves primeres obres van ser un recull de contes i una novel·la. Estant a la guerra, va escriure una crònica anomenada Unitats de xoc (1938).

• El primer arlequí (1936)
• La glòria del doctor Larén (1936)

Exili a Mèxic

Quan es trobava a l’exili, primer en un camp de concentració francès d'on escapà, després d'una estada al castell de Roissy-en-Brie, i finalment, a Mèxic, va escriure una biografia i les seves obres més reconegudes:

• Cròniques de la veritat oculta (1955)
• Gent de l'alta vall (1957)
• Biografia: Josep Carner (1964)

Anàlisi de 'Cròniques de la veritat oculta'

En aquesta obra s’hi troba expressada la seva actitud filosòfica davant la vida. Hi ha una relació entre la realitat aparent de les coses i la realitat oculta. El somni, la fantasia i la il·lusió són mètodes eficaços per accedir a la veritat, segons ell. Els seus contes giren entorn d'una rutina quotidiana aparent, trencada per un fet extraordinari que permetrà conèixer l'autèntica veritat. Tenen un sentit de l'humor intel·ligent i irònic. L’efecte humorístic caldersià és creat amb l’ús d’un llenguatge col·loquial. Els coneixements científics que té li impedeixen acceptar una realitat que s’ha transformat amb el seu desig.

Retorn a Catalunya i obra tardana

Quan Calders tornà a Catalunya, les seves obres poden considerar-se més màgiques o fictícies.

• L'ombra de l'atzavara (1964)
• Ronda naval sota la boira (1966)
• Aquí descansa Nevares (1967)
• Tots els contes (1968)
• Tot s'aprofita (1983)
• De teves a meves (1984)
• El desordre públic (1985)