Mirall Trencat: Anàlisi i Simbologia

Tipus de narrador a Mirall Trencat

En el relat vuitcentista, el text és dit per una sola veu. Una veu única, que ho sap tot, ho coneix tot, ho explica tot, coneguda amb el nom de «narrador omniscient». Tanmateix, aquesta estratègia, l'omnisciència narrativa, permet un joc de variants que, alternades amb habilitat, atorguen dinamisme a l'estil narratiu. Mitjançant la tercera persona i la utilització de formes verbals de passat s'evoquen esdeveniments, pensaments, fragments de memòria... Sovint, l'autor alterna el recompte de fets, escenaris i accions amb la transcripció de fragments de conversa. Es tracta de l'omnisciència editorial. I un capítol en monòleg interior, la primera persona en boca d'un personatge femení, despertant així les lectures autobiogràfiques.

Formes de descripció

Detallista, amb elements descriptius i atmosfera inquietant, gràcies als detalls i recursos que utilitza: personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes.

Simbologia a Mirall Trencat

• Símbols (natura):
  • Flors (rosa color carn, les violetes, l'orquídia)
  • Ocells (tortura, símbol de la mort)
  • Arbres (Llorer, símbol de mort, el cirerer, el llorer)
  • Aigua on s'ofega el vailet Jaume, símbol de la natura creadora i la destrucció.
• Objectes:
  • Joies (la perla gris): Teresa, que expressen la bellesa i riquesa.
  • Mobles (Armari japonès associat a Nicolau).
  • Ornaments (arracades de l'Armanda, el vano de l'Eulàlia que li dona la Teresa).
  • Mirall (el mirall es trenca en mans de l'Armanda, s'hi reflecteix el temps passat, que el record ha anat deformant i no encaixa en la realitat; s'hi veuen reflectides Teresa, Bàrbara, Eladi, Sofia, Armanda). Amaga els secrets i enlluerna amb aparença i reflecteix el pas del temps.
  • La rata, expressió de la decadència i destrucció del món novel·lístic.
• Elements fantàstics (Fantasmes i elements esotèrics).

Espais

Passen a Barcelona, casa abandonada i un jardí desolat. La casa (una torre a Sant Gervasi):

• Interiors: visió detallada.
• El vestíbul.
• La sala.
• El jardí.

Època de l'obra

Podem deduir per les al·lusions una línia cronològica: arrenca a la darreria del segle XIX i desemboca en els primers anys de la dictadura, just en la postguerra. El narrador realista actua com a historiador, aixecant-ho amb documentació.

Temes principals

Amor i Mort.

Estructura de l'obra

Dividida en tres parts:

• La primera: Presentació dels personatges i els seus orígens.
• La segona: L'autora se centra bàsicament en el caràcter psicològic dels personatges, les seves intimitats.
• La tercera: Durant la segona ja hi ha una petita decadència que donarà peu al desenllaç final, que serà la destrucció de la casa i la família per complet; mor Teresa. L'esclat de la guerra serà un influent molt gran.

Sobre Mirall Trencat

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.

Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les vides que descriu, on l'autora, Rodoreda, prengué diversos elements per a la concepció dels espais de la novel·la. S'hi troba el reflex del seu món d'infància amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i al jardí de la família. Els records de les grans torres i de l'ordre familiar establert són una base indispensable per a Mirall trencat, concebuda com una imitació de les novel·les de fulletó de la segona meitat del segle XIX. L'obsessió de Mercè Rodoreda pels jardins la portà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jardí hi ha una barreja de jardins coneguts per l'escriptora. D'una banda, els seus jardins de Barcelona i, d'una altra, el jardí on el 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romanyà de la Selva.

Els Personatges