Modernisme català característiques

1. EL Modernisme

El Modernisme1 és un moviment cultural (abraça totes les expressions artístiques) que es manifesta a finals del Segle XIX i principi del XX (entre els anys 1892 i 1911) amb uns objectius molt clars: modernitzar la cultura catalana, europeïtzar-la i transformar-la en una cultura nacional. Així, l'artista modernista s'oposa a la Renaixença per la Concepció localista, regionalista i antiquada que tenia de la cultura catalana, sempre

complaguda en el passat gloriós i sense poder avançar. Els modernistes volien una literatura d'abast universal i alhora nacionalista. Promogueren una cultura oberta a Europa, als nous moviments i corrents artístics, i es proposaren superar definitivament els models vuitcentistes i dels Jocs Florals.

1.1 Característiques GENERALS DEL Modernisme

a) Modernitat. Els escriptors modernistes consideraven que la literatura

continuava massa lligada als models romàntics de la Renaixença i als Jocs

Florals. Aquests corrents artístics ja no aportaven res de nou a la literatura

catalana i es mantenien massa cenyits al lema «Pàtria, Fe i Amor». Defensen una cultura nacional que estèticament estigui al mateix nivell que les europees.

b) Professionalització. Consideraven que fins aleshores l'escriptor no havia tingut cap paper rellevant i ells aspiraven a professionalitzar-se, a poder viure de la professió d'escriptor.

c) Bohèmia. El bohemi és un artista, un home de lletres que, deslligat de les

convencions socials, malviu del seu ofici. Les actituds i els comportaments del grup modernista esteticista estan molt lligats a la bohèmia, que és un estil de vida, comportament, estètic, etc., propi dels artistes que es volen presentar com a creadors de bellesa, que viuen totalment dedicats al seu art i que, per tant, han de ser diferents de la resta de la societat en tots els aspectes. Hem de tenir ben present que la majoria dels modernistes eren fills de famílies burgeses dedicades al món dels negocis i que, per tant, podien donar-los suport econòmic. Els

artistes, per part seva, se centraven exclusivament en la creació artística i no s'havien de preocupar per qüestions econòmiques. Fou el cas de Santiago

Rusiñol.

d) Individualisme, messianisme i enfrontament amb la societat. La influència del vitalisme de Nietzsche i Ibsen quedà palès en els personatges modernistes, dotats d'una força espiritual que els aboca al lideratge, marginació, soledat i a la incomprensió. L'artista modernista considera que la seva escala de valors està per sobre de la de la societat burgesa i es considera guia de la renovació ideològica i moral (messianisme).

e) Pugna de l’artista contra la burgesia. Les obres modernistes reproduïen les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa. D’altra banda, també reflectien els seus estats d'ànim a través del comportament sincer i verídic dels personatges, i de la descripció subjectiva dels objectes.

f) Recerca de l’art total. Els modernistes cercaven l'art total, amb la incorporació de diverses manifestacions artístiques a les tècniques literàries: música, pintura,cartellisme...

g) La qualitat lingüística. Segons els modernistes, la Renaixença havia perpetuat un català literari anacrònic que tenia poc a veure amb el català que aleshores es parlava al carrer. Defensaven que calia normativitzar la llengua catalana i modernitzar-la perquè fos apta per escriure una literatura moderna i europea.Defensaven un model de llengua catalana moderna —aleshores, encara sense normativitzar— depurada de barbarismes, vulgarismes i inspirada en models lingüístics del món rural, àmbit en el qual la parla es conservava més pura. En aquest sentit, però, foren els noucentistes (la generació d'intel·lectuals següent)els qui assoliren aquest objectiu amb les Normes ortogràfiques de PompeuFabra, acceptades i aprovades per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1913. En aquest procés, hi tingué molta importància la revista L’Avenç.