Modernisme Joan Maragall Escola Mallorquina Víctor Català Santiago Rusiñol

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

 

Santiago Rusiñol

Pertanyia a una família de bona economia el seu avi va fundar una empresa textil . Tenia dos germans i els seus pares van morir i es va quedar a viure amb el seu avi , Rusiñol anava a classe de dibuix i pintura però tot i així el seu avi volia que continues amb la fàbrica encara que no volia .

Els seus treballs artístics  de ferro i d’aquí neixera el ‘can ferrat’

Es casa amb Lluïsa Denís i li fa un retrat

Neix la seva filla i als 3 mesos mor l’avi de rusiñol i d’aquesta manera es sent lliure i marxa a París s’instal·la a Montmartre   i torna a Bcn(sitges) on crea el seu ‘Can Ferrat’ i el va anar convertint e palau. A casa seva va caure i va perdre un ronyo el van tenir que operar . Li van possar morfina i es va fer adicte el portaren a frança per que es desintoxiques es curà i torna a bcn.

Mai deixar de pintar i escriure encarreguen  els jardins d’Aranjuez per alfonso XIIIles seves restes son traslladades de  Madrid a Bcn

Pertanyia a la Bohemia daurada : grup d’artistes que entregaven vida a l’art tenint el suport econòmic de la família

Bohemia negra: formada per artistes que no disposaven de recursos i sovint havien de malviure del seu art .

La poesia modernista rebutjava la tradició jocfloralesca i enllaçà, bàsicament, amb els corrents poètics europeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc.

Així, a Catalunya es desenvoluparen dues tendències principals: una de més formalista, i una de més espontània, que té com a màxim representant Joan Maragall. L'obra poètica de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la descripció d'experiències vitals, mitjançant una poesia emotiva i directa i un lèxic senzill i entenedor.

 La narrativa modernista, oposant-se en part a l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un ésser humà que lluita per adaptar-se a l’entorn natural. Les novel·les modernistes més representatives són Solitudde Víctor Català, i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.

El teatre modernista manifestà el canvi d'estètica que es produí damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendències: el teatre ideològic, que té com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter (Aigüesencantades), i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol (L’Auca del senyor Esteve) o d‘Adrià Gual (Misteri de dolor).

Entradas relacionadas: