Santiago Rusiñol i el Modernisme Català: Art, Vida i Corrents Literaris

Santiago Rusiñol: Vida i Obra d'un Modernista Clau

Orígens i Joventut de Rusiñol

Santiago Rusiñol pertanyia a una família benestant; el seu avi havia fundat una empresa tèxtil. Tenia dos germans. Els seus pares van morir i es va quedar a viure amb el seu avi. Rusiñol assistia a classes de dibuix i pintura, però el seu avi volia que continués amb la fàbrica familiar, tot i que ell no ho desitjava.

El Cau Ferrat: Refugi i Centre Artístic

Els seus treballs artístics amb ferro van ser l'origen del famós Cau Ferrat, que més tard es convertiria en el seu palau a Sitges.

Es va casar amb Lluïsa Denís, a qui va fer un retrat. Després del naixement de la seva filla i la mort del seu avi, Rusiñol es va sentir lliure per seguir la seva vocació. Va marxar a París, on es va instal·lar a Montmartre. Posteriorment, va tornar a Barcelona (Sitges), on va crear el seu Cau Ferrat i el va anar convertint en un palau.

Addicció i Recuperació: Un Període Fosc

A casa seva, va patir una caiguda que li va provocar la pèrdua d'un ronyó i va haver de ser operat. Durant la recuperació, li van administrar morfina, de la qual es va fer addicte. Per desintoxicar-se, el van portar a França. Un cop curat, va tornar a Barcelona.

Mai va deixar de pintar i escriure. Li van encarregar els jardins d'Aranjuez per a Alfons XIII. Les seves restes van ser traslladades de Madrid a Barcelona.

Llegat Artístic i Bohèmia

La Bohèmia Daurada vs. Bohèmia Negra

Bohèmia Daurada:

Grup d'artistes que dedicaven la seva vida a l'art, gaudint del suport econòmic de la família.

Bohèmia Negra:

Formada per artistes que no disposaven de recursos i sovint havien de malviure del seu art.

El Modernisme Català: Corrents i Figures

La Poesia Modernista: Innovació i Emoció

La poesia modernista rebutjava la tradició jocfloralesca i enllaçava, bàsicament, amb els corrents poètics europeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc.

Així, a Catalunya es van desenvolupar dues tendències principals: una de més formalista i una de més espontània, que té com a màxim representant Joan Maragall. L'obra poètica de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la descripció d'experiències vitals, mitjançant una poesia emotiva i directa i un lèxic senzill i entenedor.

La Narrativa Modernista: Realitat i Símbols

La narrativa modernista, oposant-se en part a l'estètica realista, va recrear ambients vagues i suggeridors, va presentar individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i va oferir tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un ésser humà que lluita per adaptar-se a l’entorn natural. Les novel·les modernistes més representatives són Solitud de Víctor Català i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.

El Teatre Modernista: Escenaris de Canvi

El teatre modernista va manifestar un canvi d'estètica que es va produir damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendències:

• El teatre ideològic, que té com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter (com Aigües Encantades).
• El teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol (com L’Auca del Senyor Esteve) o d‘Adrià Gual (com Misteri de Dolor).