Moviment de l'Escola Nova: Característiques i Principis
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,52 KB
Característiques d'aquest moviment pedagògic
El moviment de l'Escola Nova es va iniciar a diversos països de l'Europa occidental a finals del segle XIX i principis del XX. Són un conjunt d'experiències renovadores. Adolphe Ferrière va elaborar els 30 principis bàsics d'aquestes escoles i van ser aprovats. També es va crear un 'despatx' per canalitzar inquietuds i aportacions de tots els compromesos amb aquest moviment.
Es considerat com la reacció antagònica a allò que ve a dir-se escola tradicional. Com sabem, l'Escola Tradicional separa l'alumne del món real. Utilitza mètodes competitius, està basada en el memorisme, en l'aprenentatge passiu, en un mestre centrisme i en l'uniformisme, ja que veu a tots els infants com a iguals i no accepta la diversitat.
Si considerem aquestes característiques com pròpies de l'escola tradicional, només ens cal cercar les antonímies per definir els trets de l'Escola Nova. Aquest corrent no es defineix per una sola línia metodològica ni per una determinada teoria, sinó que és un conglomerat. És un moviment ampli, dins ell fins i tot podem trobar antagonismes (per exemple: Montessori i Decroly).
Rousseau és un dels precursors. Qüestiona el paper del mestre i de l'infant, dóna importància a la infantesa i diu que aquesta té sentit en ella mateixa. Defensa que cal conèixer l'infant, l'infant aprèn fent, l'educació s'ha de basar en els interessos dels nens...
Principis de l'Escola Tradicional enfront dels de l'Escola Nova:
ESCOLA TRADICIONAL | ESCOLA NOVA |
Educador com a transmissor | Educador com a guia d'aprenentatge |
L'assignatura és el centre de l'acció | L'alumne és el centre de l'acció |