Sentit transcendent
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,09 KB
Quin és el sentit de l’existència humana?Segons el que signifiqui “sentit” la pregunta canviarà. Si entenem sentit com a
Direcció: Llavors donem a entendre que s’ha d’arribar a algun lloc i tot ha de tindre un significat, per tant, la vida és un camí per a arribar a algun lloc, a alguna meta. Així pensaven Plató(s. IV A.C.), Pitàgores(s.V A.C.), i els cristians(els quals pensen que la meta és el paradís). Es tracta d’una visió teològica ja que diu la finalitat de l’acció de l’existència humana. Significat: Llavors donem ha entendre que la vida es tracta com un símbol que cal esbrinar. Hi ha filòsofs que entenen que li hem de donar un significat a la vida, i que per tant, nosaltres triem el significat de la nostra vida. En canvi, altres filòsofs pensen que el sentit de l’existència es veu imposat per la nostra condició humana i que per tant, es veu condicionat per la cultura o la societat on vivim. Jean-Paül Sartre diu que quan no escollim, estem escollint ja que no escollir també és una opció. Segons aquest filòsof la tragèdia de l’esser humà és haver d’escollir el significat de la nostra vida i que encara que no escollim, també li donem significat.
Valor: Llavors viure ja té un valor que és la vida. Al s. IV aC Epicur diu que viure no té cap altre sentit que viure i proposa que per a ser felíços hem de aconseguir el màxim de plaer i el mínim de dolor. Aquest plantejament hedonista té la seva part dolenta, perquè segons Epicur no tots els plaers són bons, ja que alguns provoquen dolor i per tant són ficticis. Hem d’evitar el dolor físic i el dolor que provoca la falta de plaer, per això no hem d’abusar de plaers com fumar, fornicar...Perquè la seva falta provoca dolor.
Sentit, problema o misteri:Quan afirmem que el sentit és un problema ens referim a que és una situació en la qual trobem alguna cosa desconeguda que cal esbrinar i que implica dificultat. Si apliquem la tècnica adequada trobarem la solució.
Quan afirmem que el sentit és un misteri, ens referim a que és una situació que afecta i compromet en el que és més profund. No dificulta si no que obre perspectives a l’existència. No té resposta ni solució i ens acompanyarà sempre. Cadascú li dóna una resposta segons les circumstancies en què es troba. La pregunta pel sentit apunta al camp del misteri i té 3 respostes bàsiques:-No hi ha sentit. No es pot donar sentit a la vida perquè ni la pregunta té sentit. Així pensa Sartre.-Hi ha un sentit immanent. L’existència té finalitat, significat o valor, però la mort és un límit i per tant el sentit està dintre l’existència humana. Així pensa Ernst Bloch -Hi ha un sentit transcendent. El sentit està més enllà de la mort. Així pensen les religions. La transcendència vol dir que la vida té sentit per sí mateixa però té continuïtat en una vida futura felíç.
Direcció: Llavors donem a entendre que s’ha d’arribar a algun lloc i tot ha de tindre un significat, per tant, la vida és un camí per a arribar a algun lloc, a alguna meta. Així pensaven Plató(s. IV A.C.), Pitàgores(s.V A.C.), i els cristians(els quals pensen que la meta és el paradís). Es tracta d’una visió teològica ja que diu la finalitat de l’acció de l’existència humana. Significat: Llavors donem ha entendre que la vida es tracta com un símbol que cal esbrinar. Hi ha filòsofs que entenen que li hem de donar un significat a la vida, i que per tant, nosaltres triem el significat de la nostra vida. En canvi, altres filòsofs pensen que el sentit de l’existència es veu imposat per la nostra condició humana i que per tant, es veu condicionat per la cultura o la societat on vivim. Jean-Paül Sartre diu que quan no escollim, estem escollint ja que no escollir també és una opció. Segons aquest filòsof la tragèdia de l’esser humà és haver d’escollir el significat de la nostra vida i que encara que no escollim, també li donem significat.
Valor: Llavors viure ja té un valor que és la vida. Al s. IV aC Epicur diu que viure no té cap altre sentit que viure i proposa que per a ser felíços hem de aconseguir el màxim de plaer i el mínim de dolor. Aquest plantejament hedonista té la seva part dolenta, perquè segons Epicur no tots els plaers són bons, ja que alguns provoquen dolor i per tant són ficticis. Hem d’evitar el dolor físic i el dolor que provoca la falta de plaer, per això no hem d’abusar de plaers com fumar, fornicar...Perquè la seva falta provoca dolor.
Sentit, problema o misteri:Quan afirmem que el sentit és un problema ens referim a que és una situació en la qual trobem alguna cosa desconeguda que cal esbrinar i que implica dificultat. Si apliquem la tècnica adequada trobarem la solució.
Quan afirmem que el sentit és un misteri, ens referim a que és una situació que afecta i compromet en el que és més profund. No dificulta si no que obre perspectives a l’existència. No té resposta ni solució i ens acompanyarà sempre. Cadascú li dóna una resposta segons les circumstancies en què es troba. La pregunta pel sentit apunta al camp del misteri i té 3 respostes bàsiques:-No hi ha sentit. No es pot donar sentit a la vida perquè ni la pregunta té sentit. Així pensa Sartre.-Hi ha un sentit immanent. L’existència té finalitat, significat o valor, però la mort és un límit i per tant el sentit està dintre l’existència humana. Així pensa Ernst Bloch -Hi ha un sentit transcendent. El sentit està més enllà de la mort. Així pensen les religions. La transcendència vol dir que la vida té sentit per sí mateixa però té continuïtat en una vida futura felíç.