Moviments socials i obrerisme al segle XIX a Catalunya

Moviments socials del segle XIX

Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i gaudien, teòricament, dels mateixos drets polítics. Els ciutadans quedaven definits per una classe social determinada pel seu nivell econòmic.

El procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l'Església, que va perdre influència política i social. A Catalunya, la burgesia posseïa la riquesa urbana i el proletariat només rebia un salari pel seu treball manual. La classe treballadora estava formada, a més, pels petits artesans. Les desigualtats de riquesa i les dures condicions de vida d'aquest grup van donar lloc a moviments socials.

Sindicats i associacionisme

• Ludisme: va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de màquines. L'incident més greu va ser l'incendi de la fàbrica Bonaplata.
• Societats de socors mutus: el primer associacionisme obrer va consistir en caixes de resistència (els obrers lliuraven una petita part del seu sou per assegurar-se en cas d'atur o malaltia).
• La vaga: fou el principal mitjà utilitzat per forçar les negociacions.

El govern va respondre amb mesures molt repressives, fet que va comportar, el 1855, la primera vaga general de l'Estat. La intervenció de l'exèrcit posà fi al conflicte. L'any 1857, els moderats prohibien totes les associacions obreres.

La Primera Internacional (AIT)

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) va marcar un punt d'inflexió:

• Giuseppe Fanelli va introduir a Espanya les idees anarquistes, fent-les passar com les de la Primera Internacional.
• Paul Lafargue va impulsar la creació d'un grup internacionalista d'idees marxistes, la Nueva Federación Madrileña.

L'AIT va ser considerada il·legal amb la Restauració. Les diferències ideològiques eren clares:

• Marxistes: creien que s'havia de conquerir el poder a partir de l'acció política (dictadura del proletariat).
• Anarquistes (seguidors de Bakunin): s'oposaven a l'acció política.

A la conferència de Londres (1871) es va procedir a la formació de partits obrers nacionals, proposta que els bakuninistes no van acceptar i van ser expulsats. A més, la Primera Internacional es traslladà a Nova York, on va anar perdent força fins que l'any 1881 es va dissoldre.