La narrativa catalana de postguerra i Mercè Rodoreda

La narrativa des de la Guerra Civil fins als anys 70

A partir dels anys 30, la normalització era imprescindible per a la modernització de la literatura. En aquesta dècada es començaren a produir obres i traduccions de caràcter modernista, noucentrista i avantguardista.

A causa de la dictadura de Franco, es produí una pèrdua de llibertats i límits molt estrets, amb un ensenyament en castellà i un tancament de les institucions culturals. Per això, els escriptors, privats de contacte amb els lectors, decidiren:

• Deixar la literatura.
• Escriure en castellà.
• Dedicar-se a oficis afins.

Altres es decidiren per l'exili i sentiren la responsabilitat de continuar la tradició cultural, la llengua i la literatura, evitant així la censura.

Trets i temàtiques principals

Els trets més destacats d'aquest període són:

• L'experiència immediata i les figures exòtiques.
• L'enyorament, la frustració, la guerra i les seues conseqüències.
• La necessitat d'acostar la narrativa a la seua llengua.
• L'aparició d'escriptors polifacètics i el seu compromís.

Als anys de postguerra es produí un ressorgiment català i la sorprenent irrupció de la dona amb temes feministes, que aportaven una nova sensibilitat per a tractar els temes i personatges. Destaca la novel·la de fulletó, escrita en segona persona, on predominen espais luxosos i personatges plens que intenten fugir del valencià humorístic i folklorista per a crear obres de qualitat.

L'univers literari de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda és una autora de caire psicològic basat en l'anàlisi detallada dels sentiments dels personatges a través del record que provoquen objectes i sensacions. Aquest plantejament suposa una sèrie d'innovacions formals:

• Desplegament progressiu del narrador.
• Tècnica del monòleg interior.
• Profunda anàlisi dels sentiments dels personatges (generalment dones).

Les protagonistes són dones en conflicte amb el món que experimenten dolor i infelicitat; busquen la salvació en el record d'un passat feliç i en la construcció de mons propis al marge de la realitat. També destaca l'evolució dels personatges paral·lela a l'evolució de l'autora.

Temes i simbolisme

Pel que fa als temes, tracta la dificultat de les relacions humanes, la visió negativa de l'home egoista, el desengany, el dolor i la soledat. Utilitza diversos simbolismes com ara:

• Flors, arbres i jardins.
• Colors, coloms i espills.

Etapes de la seua obra

Etapa d'aprenentatge

Destaca Aloma, que mostra el pas de la joventut a l'etapa adulta per la relació amb un home. Es produeix una focalització del personatge de manera que en coneixem la seua forma de ser, els sentiments i els pensaments.

Etapa de maduresa

• Vint-i-dos contes: on es mostra la dificultat del matrimoni.
• La plaça del Diamant: planteja la situació d'una dona sotmesa a l'home.
• Jardí vora el mar: dona una visió romàntica de la vida.

Etapa de vellesa

Va escriure La meva Cristina i altres contes i Mirall trencat, on es reflecteixen la vellesa i la mort a través d'una narradora omniscient que presenta un monòleg interior amb un estil lliure indirecte.