La Narrativa Modernista Catalana: Etapes, Característiques i Corrents

Narrativa Modernista

Existeixen dues etapes dins de la narrativa modernista:

Primera Etapa (1890-1900)

En aquesta etapa no existeix pràcticament cap obra que es pugui considerar plenament narrativa modernista. Sí que hi trobem algunes obres naturalistes i simbolistes que influeixen en el Modernisme. Alguns exemples són La Papallona (Narcís Oller) i La Damisel·la Santa de Raimon Caselles. Aquest buit de la novel·lística s'explica per les circumstàncies de la cultura catalana, però també perquè a tot Europa es produeix una crisi de novel·lística.

Segona Etapa (1900-1911)

En aquest moment ja es parla de novel·la modernista de manera convencional. L'any 1901 s'inicia amb Els Sots Feréstecs i acaba l'any 1911 amb La Vida i la Mort de Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès.

Característiques Generals de la Narrativa Modernista

1. Fragmentació de l'estructura narrativa.
2. Introducció de temes i personatges heterodoxos: temes materialistes, repulsius i escabrosos, per exemple: les violacions, infanticidi, infidelitat, incest; i personatges excèntrics, patològics, bojos i pervertits.
3. La narració no pretén fer una descripció objectiva de la realitat, sinó fer-ne una metàfora. La majoria d'aquestes obres giren al voltant d'un tema central que és la inadaptació d'un personatge enfront la societat que no el comprèn. De vegades, els personatges són rèplica de l'artista modernista davant d'una realitat que no li agrada.
4. Recerca d'experiències físiques i sensorials no habituals (sexe, drogues...).
5. Importància de la religió en un triple sentit:
   • Equiparació entre art i religió.
   • Idea d'anarquisme cristià.
   • Religió com a tabú i sacrilegi.
6. No pretén descriure tipus ni classes socials, sinó que descriu individualitats.
7. No pretén descriure comportaments o fets, sinó les implicacions d'aquests fets sobre els personatges.

En conclusió, segons l'investigador Alan Yates, la novel·la modernista és aquella que descriu el procés vivencial que es desenvolupa dins dels personatges conflictius mitjançant tècniques i estructures vuitcentistes que es manifesten clarament insuficients. És una narrativa de crisi en temps de crisi.

Corrents Dins la Narrativa Modernista

Hi ha dos corrents principals: la narrativa rural i la decadentista, però també trobem alguns exemples de costumisme, novel·la social i històrica.

La Novel·la Rural

Centra l'acció en el camp o un entorn no urbà, però sense donar cap visió idíl·lica del camp. Es presenta una realitat no idealitzada, vista de manera crua i pessimista. Aquesta concepció neix amb el naturalisme europeu.

Característiques de la Novel·la Rural

1. Personatges primaris que es mouen per instints.
2. Paper fonamental de la naturalesa, no com a marc de la novel·la, sinó amb un paper vinculat al protagonista i al seu estat d'ànim.
3. Cerca impactar el lector i l'escandalització.
4. Els seus autors consideren que l'essència catalana es troba en la terra, però no en la gent que hi habita.
5. El llenguatge intenta reflectir el parlar de la gent del camp. Usen barbarismes, vulgarismes, dialectismes, etc. Intenta impactar el lector i per això es fan servir també onomatopeies, repeticions, etc. Així es produeix un lligam molt fort entre el personatge i el paisatge. S'encunya el concepte de «llengua mascle» per referir-se a la voluntat d'aquests autors de construir un llenguatge molt arrelat a la terra mitjançant recursos retòrics que provoquen sensacions. És un llenguatge expressionista.
6. No els interessen ni la descripció ni la coherència, sinó les sensacions que provoquen. S'arriba a fer poemes en prosa.
7. Ús de simbologia. Títols destacats: Víctor Català (Solitud), Josep Pous i Pagès (La Vida i la Mort de Jordi Fraginals), Salvador Galmés (La Dida, El Garriguer d'Infern).