Natàlia (Colometa): Supervivència i Segon Matrimoni a la Postguerra

Capítol XXXI: Mort del Pare i Decisió d'Enviar l'Antoni

Amb el primer bombardeig a Barcelona al port, el pare de Colometa es mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell, ja que sentia com si ja hagués estat mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna amb set milicians i amb menjar, es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna a visitar la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar els dos fills. I ho fa.

Capítol XXXII: L'Antoni a la Colònia i la Mort d'en Quimet

Porten l'Antoni a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa allà amb un comiat trist. La Rita no es volia quedar sense el seu germà, però a partir d'aquell moment va poder menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià truca a la porta i porta la notícia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al balcó l'únic colom que encara queda, i l'entra dins de casa.

Capítol XXXIII: El Dol i la Desesperació de Natàlia

La Colometa no volia pensar que en Quimet era mort, però es va vestir de dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa que mai, i li va donar el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colònia, Natàlia va pensar que li havien canviat el nen, ja que ell no li va dirigir paraula. Després, la Rita li diu que el seu pare és mort. Colometa s'assabenta que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i s'ensorra. Quan ja no té res, acudeix als seus antics amos.

Capítol XXXIV: El Rebuig i la Idea del Suïcidi

El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha mort vol dir que ella és roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar, però la Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus fills estan massa prims. Decideix que els matarà amb un embut i abocarà salfumant de nit, i després a ella. Pensa que ningú els estima i que per viure en aquelles condicions, millor no viure.

Capítol XXXV: La Por i la Transformació Simbòlica

La Colometa no té valor de comprar el salfumant. Es troba un home que s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li dóna el seu condol, però no és fins després que s'adona que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a l'església, i en sortir, tota sola i aclaparada per la situació d'afrontar la immediata postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar com si s'estigués transformant en un colom.

Capítol XXXVI: La Compra de Salfumant i l'Oferta de Feina

La Colometa està decidida a anar a comprar el salfumant a l'adroguer al qual li comprava les veces per als coloms. Quan és allà, treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cèntims a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan se'n va, l'adroguer surt corrent demanant-li si pot ser la dona de fer feines de casa seva. Ella dubta perquè estava decidida a matar els seus fills i a si mateixa, però acaba acceptant.

Capítol XXXVIII: La Sortida de la Pobresa i la Confessió de l'Adroguer

La Colometa, difícilment, ha pogut sortir de la pobresa en què estava, gràcies al sou i les paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar salfumant va pensar que li passava alguna cosa greu.

Capítol XXXIX: La Proposta de Matrimoni i el Retorn de Natàlia

L'adroguer li demana a Natàlia que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi ha una situació de tensió perquè no sap com dir-li que vol casar-se i formar una família. I li demana que es casi amb ell, que és un bon home, i que vol tenir fills però no pot a causa del fet que la guerra el va incapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natàlia.