Nietzsche: Moral d'Esclaus, Ressentiment i Nihilisme

La Reinterpretació de la Moral Cristiana

La mort de Jesús a la creu, que per als cristians té un sentit redemptor, en el fons només expressa un fet venjatiu, ple d’odi contra la vida i el seu poder. La Bona Nova (l'evangeli) que els pobres, els malalts i els pecadors són els veritables estimats de Déu no expressava res més que una ànsia enorme de venjança contra els poderosos i dominadors. Així, els adversaris d’Israel podien ser seduïts i caure en el parany. Un Déu clavat a la creu només vol dir que els poderosos acaben sent crucificats pels febles.

La Victòria dels Esclaus i Crítica a l'Església

La plebs, el ramat, els esclaus, l’home vulgar ha vençut els senyors. Tot es judaïtza o es cristianitza, i s’atempta així contra la vida, el seu poder i la seva voluntat. I l’Església, com a institució que amb l’evangeli dels miserables ha impulsat la lluita contra la vida, ja és inútil i repugna a qualsevol intel·ligència crítica.

El Ressentiment: Base Psicològica de la Moral

La base psicològica de la rebel·lió dels esclaus és el ressentiment. Els febles i esclaus se sentien molestos per la superioritat dels poderosos i van tramar la manera de venjar-se’n: van cercar la manera de vèncer-los fent que s’imposessin els valors contraris als dels poderosos. Aquesta venjança imaginària dels esclaus és una forma de reacció, i una reacció en forma de falsificació. Hi actua l’odi reprimit, la venjança de l’impotent contra el seu adversari més poderós. La moral cristiana d’Occident és el conjunt de valors falsos amb què els esclaus van vèncer els homes guerrers, poderosos, nobles en rang. Aquesta raça d’homes del ressentiment és més intel·ligent que qualsevol raça noble, ja que no té la força ni l’activitat física dels nobles/poderosos i, per tant, ha de fer-se molt subtil per aconseguir dur a terme la seva venjança. El concepte de «dolent» es converteix així en el de «pervers», que és com l’home del ressentiment, que es considera ell mateix «bo», desqualifica moralment el seu adversari.

La Transvaloració dels Valors: De "Dolent" a "Pervers"

Per al noble, en canvi, «bo» no es concebia per oposició a un «dolent», sinó a partir de si mateix, del poder, la força i el rang de què gaudia. I així «dolent» era simplement el qui no pertanyia a aquest rang superior. Per contra, la moral d’esclaus treu del «dolent» (*schlecht*) un «pervers» (*böse*), a causa de l’odi i del ressentiment. Per això, els febles només coneixen adversaris que són «perversos», i no simplement «dolents». Els conceptes morals ja estan carregats de la transvaloració dels esclaus i de la venjança que la motiva. Nietzsche ho diu ben clar: «... tots aquells instints de reacció i ressentiment, amb l’ajut dels quals es va acabar per humiliar i dominar les races nobles, així com tots els seus ideals, han estat els autèntics instruments de la cultura.» Per això avui dia ja no es té por de l’home: ha quedat completament domesticat per la transvaloració ètica del poble jueu i del cristianisme.

El Nihilisme: Conseqüència de la Moral d'Esclaus

Aquesta situació és expressió del nihilisme en què viu actualment la humanitat. Amb la paraula *nihilisme*, Nietzsche vol afirmar aquí que l’home producte de la moral dels esclaus no val res (*nihil* = «no res»), que ni fa por ni entusiasma. Per això mateix, l’home ja no està justificat en la seva existència. El poder de la vida ja no el redimeix. S’ha convertit en un xai de la moral, i la moral ha matat la vida de l’home. I en això s’expressa avui el nihilisme: que estem cansats de l’home.