Noucentisme i Avantguardes a Catalunya: Autors i Obres

El Noucentisme Català

Enric Prat de la Riba

E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).

Pompeu Fabra

P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).

Eugeni d'Ors (Xènius)

E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present, revisió del passat. Glosa, Glossari: La Veu de Catalunya (1906), La ben plantada (1912), Gualba, la de mil veus (1915), Oceanografia del Tedi (1916).

Poesia Noucentista

Guerau de Liost, J. Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970). Estudia dret i filosofia i lletres als 20 anys, diplomàtic de carrera, fidel a la República, exili a Mèxic i Brussel·les, col·labora amb Pompeu Fabra, treballa a l'IEC, anomenat "príncep de les lletres catalanes".

• Els fruits saborosos (1906)
• La paraula en el vent (1914)
• Auges i Ventalls (1914)
• Nabí (1941)
• Poesia (1957)
• Bèlgica (1952)
• Cançoneta incerta (1925)

Les Avantguardes

Rupturista, oníric, escandalitzar, canvi social.

1a Avantguarda (1900-1920)

Joaquim Falguera, Josep M. Junoy, J. S. Salvat-Papasseit.

Cubisme

França (1907), Picasso, collage, G. Apollinaire, cal·ligrames.

Futurisme

Itàlia (1909), Manifest de Marinetti, màquines, velocitat, progrés, NO sentimentalisme.

Dadaisme

1916 Suïssa, anys 20 i 30, T. Tzara, contra la cultura de l'època, manifestos. Antiart, nihilista, trencador, absurd. Espectacles al carrer.

2a Avantguarda (1924-1939)

Surrealisme

André Breton, Manifest del surrealisme (1924), somni, psicoanàlisi de Freud, no lògica, no censura, escriptura automàtica, subconscient. Miró, Dalí, Foix.

La Novel·la dels Anys 20 i 30

Crisi de la novel·la.

• Joyce - Ulysses
• Proust - A la recerca del temps perdut

Poesia Posterior

• Carles de Riba - Segon llibre d'estances
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Imitació del foc

J. V. Foix

J. V. Foix (1893-1987). Del 1916 en endavant, contacte amb les avantguardes de França i Itàlia, col·labora amb Miró, Dalí, Ponç, Tàpies. Revistes: Troços, Monitor, Publicitat, Revista de Catalunya, Quaderns de Prosa. Premis d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), Orde de Catalunya (1981), Premio Nacional de las Letras Españolas (1984).

Poemes en prosa:

Diari; Gertrudis (1927), KRTU (1932), Estrella d'en Perris (1963).

Llibres de poesia:

Sol, i de dol (1947), Les irreals Omegues (1949), On he deixat les claus (1953) - és quan dormo...

Textos en prosa:

Catalans de 1918 (1965), En lloms transparents (1969).

Joan Salvat-Papasseit

J. S.-Papasseit (1894-1924). Pare mor als 6 anys, treballa en una llibreria, bohèmia negra, Joventuts Socialistes (articles d'agitació social), vagament anàrquic.

• Poemes en ondes hertzianes (1919)
• L'irradiador del port i les gavines (1921)
• Tot l'enyor de demà
• Les conspiracions (1922)
• Gesta dels estels (1922)
• Poema de la rosa als llavis (1923)
• Ossa menor (1925)