El Noucentisme: Context, Característiques i Etapes

El Noucentisme: 1906-1923

El terme Noucentisme prové del determinant numeral nou-cents (segle XX) o de l'adjectiu nou (inèdit, actual, modern).

Context Polític i Social

• Absència d'interès de protagonisme polític per part de la burgesia catalana.
• Consciència diferencial de la burgesia catalana, que cristal·litza en una formulació nacionalista destinada a refermar la seva hegemonia a Espanya i a reclamar poder polític a l'Estat espanyol. En conseqüència, s'organitza entorn d'un partit polític de caràcter conservador i catòlic: la Lliga Regionalista (1901).
• Consciència nacionalista que no era patrimoni de la burgesia, sinó una actitud ideològica ben arrelada en les classes populars i en els obrers.
• Divergències fonamentals, tant econòmiques i polítiques com de tarannà ideològic i cultural, respecte de la crisi colonial espanyola del 1898 i la guerra del Marroc.
• Presidència d'Enric Prat de la Riba al govern català.

Fites del Moviment (1906)

• Publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors, publicat a un diari de la burgesia catalana nacionalista.
• Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner i les Horacianes de Miquel Costa i Llobera.
• La celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• Col·laboració entre alguns modernistes i noucentistes.

Final de l'Etapa i Canvis Polítics

L'any 1923 es produeix el cop d'estat de Primo de Rivera i comença la dictadura fins al 1931. Prèviament, l'any 1917, mor Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, i puja Puig i Cadafalch. El 1918 acaba la Primera Guerra Mundial i un període d'apogeu econòmic de la burgesia catalana lliurecanvista va perdre poder adquisitiu.

Modernisme vs. Noucentisme

• Modernisme: natura, ruralia, anècdota, espontani, anarquia, mística, indefinit.
• Noucentisme: cultura, ciutat, categoria, arbitrari, norma, raó, claredat.

La Ideologia d'Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors és el promotor de la ideologia noucentista i va estructurar-la en diversos aspectes:

• Noucentisme: rebuig total del Romanticisme i un rebuig parcial del Modernisme.
• Imperialisme: el moviment politicocultural de la burgesia catalana havia d'aconseguir l'hegemonia interna de Catalunya.
• Arbitrarisme: desrealització de la realitat mitjançant abstraccions per arribar a l'ideal que ells buscaven.
• Classicisme: els hi donaven normes, raó i harmonia.