Organització Territorial i Turisme a Catalunya
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geografía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,83 KB
Turisme a Catalunya
Catalunya és una de les zones turístiques més importants d'Europa. La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona la va convertir en una destinació turística de primer ordre. Catalunya ofereix una gran diversitat paisatgística, tant de mar com de muntanya. Es poden distingir grans zones:
- Els Pirineus: Especialitzats en el turisme de muntanya, d'hivern i d'esports d'aventura.
- La Costa Brava: Lloc tradicional d'atracció turística amb una gran oferta cultural i paisatgística.
- Barcelona: Disposa d'una gran quantitat d'hotels de categoria superior per a turisme d'elevat poder adquisitiu, i s'hi celebren congressos i fires tot l'any.
- Costa Daurada: Destinació per a turistes d'estiu, on destaca PortAventura.
- Comarques d'interior: Orientades al turisme de cap de setmana i a la població urbana amb segona residència.
El Municipi
És l'entitat local bàsica de l'organització territorial. Està format per:
- El terme municipal: Àmbit territorial on l'ajuntament exerceix les seves competències.
- Els veïns o habitants: Persones residents en el municipi, fet que consta al Padró Municipal.
- L'ajuntament o consistori: Institució local de govern, de caràcter electiu i escollit per sufragi universal.
Òrgans de l'ajuntament
- L'alcalde: Qui presideix el consistori.
- El ple de l'ajuntament: Format per regidors, és el màxim òrgan de poder i escull l'alcalde.
- Tinent d'alcalde: Tots els ajuntaments n'han de tenir com a mínim un.
- Junta de govern: Per als municipis de més de 5.000 habitants.
Funcions de l'ajuntament
- Seguretat ciutadana.
- Ordenació del trànsit de vehicles i persones.
- Parcs i jardins.
- Prevenció i extinció d'incendis.
- Mercat, subministrament d'aigua i transport públic.
La Comarca
Té l'origen a la Segona República (Pau Vila), establertes del 1936 al 1939. A l'època de la Transició, el 1987 es restauren les comarques i el 1988 se n'hi afegeixen tres més (Pla d'Urgell, Pla de l'Estany i Alta Ribagorça). Recentment s'hi ha afegit el Moianès i properament s'inclourà el Lluçanès. La comarca és administrada per un consell comarcal.
La Vegueria
Històricament, la divisió del territori català es basava en vegueries, territoris sota l'autoritat d'un veguer. Amb l'arribada dels Borbons i la promulgació del Decret de Nova Planta, es van suprimir i es van transformar en 12 corregiments. Actualment, es preveu el seu restabliment en un futur.