Orígens de la Llengua Catalana: Cancelleria Reial i Ramon Llull

Orígens de la Llengua Catalana

La Cancelleria Reial: Impuls del Català

Al segle XIII, en plena expansió de la Corona d'Aragó, es creà la Cancelleria Reial per a posar ordre administratiu en aquell estat en creixement. Va ser una institució de la cort encarregada d'elaborar i arxivar la documentació oficial de la Corona. En un principi, els notaris, els escrivans i altres funcionaris de la Cancelleria usaven el llatí com a llengua oficial, com la resta de la cristiandat. Però la diferència entre aquest llatí escrit i el llatí que usava el poble els va obligar a redactar els textos en romanç. Això va permetre, doncs, que la nostra llengua adquirís una perfecció i un equilibri clàssics.

Els Primers Testimonis Escrits en Català

Un dels documents més importants des del punt de vista literari i lingüístic van ser les Homilies d'Organyà. Són uns apunts manuscrits que expliquen uns quants passatges dels evangelis fent servir la parla de la zona. Es tracta d'uns aclariments que tenen l'objectiu d'ajudar els feligresos a superar les dificultats de comprensió del llatí culte, que va ser usat per l'Església durant molt de temps. Les Homilies d'Organyà van ser importants perquè integren una de les primeres mostres de la nostra cultura literària.

Textos Jurídico-Administratius Clau

Aquests textos han estat l'antítesi del llenguatge literari, però fonamentals per a l'estructuració del territori:

• El Llibre del Repartiment: És considerat el primer registre de la propietat i l'acta de naixement del nou Regne de València.
• El Llibre del Consolat de Mar: Dret marítim amb la funció de regular una part molt important de la Corona d'Aragó: els usos i costums marins, les naus mercants i les mercaderies.
• El Llibre dels Furs: Una mena de constitució d'ordenament jurídic.

Les Cròniques Reials: Història i Propaganda

Una crònica és la narració d'uns fets històrics barrejats amb elements llegendaris, exageracions i manipulacions intencionades que intenten fomentar un sentiment nacional i heroic. Són obres, doncs, entre la novel·la de cavalleries, la historiografia i la propaganda reial. Les més importants són:

• El Llibre dels Feits de Jaume I: Fou redactada amb tota probabilitat per algú molt pròxim al monarca o, fins i tot, dictada per ell mateix, ja que narra uns fets que difícilment un narrador aliè podria conèixer. És un llibre de memòries amb la finalitat de salvar de l'oblit uns fets.
• La Crònica de Ramon Muntaner: És més extensa i també més personal. En aquestes memòries, Muntaner se'ns mostra com un fervorós defensor dels monarques i propagandista d'aquella Corona en expansió i de la nostra llengua comuna.
• La Crònica de Bernat Desclot
• La Crònica de Pere el Cerimoniós

Ramon Llull: Filòsof, Escriptor i Missioner

Vida i Obra de Ramon Llull (1232-1316)

Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El cor de l’aportació de Llull és el que ell anomenava l’Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes.

La Missió Divina de Ramon Llull

En la seva obra La vida coetànea, Llull ens explica com als 30 anys se li apareix Jesucrist fins a cinc vegades i amb un missatge que finalment és comprès i assimilat pel beat:

1. Intentar convertir els infidels.
2. Escriure un llibre contra els errors dels infidels.
3. Intentar convèncer el Papa, els reis i els prínceps de fundar un monestir per a la formació de missioners.

Per a complir aquesta missió, ell abandona el seu estil de vida i es prepara per anar a estudiar a París, però Ramon de Penyafort li recomana que torni a la ciutat de Mallorca. Allà es va preparar durant nou anys i és aquí quan va trobar el seu sistema de conversió basat en l'exposició de raons necessàries, sense recórrer a les autoritats. Això ho exposa en la seva obra, Lògica d'Algatzell.

Etapes Clau de l'Art Lul·lià

Il·luminació i Primera Etapa de l'Art

Aquesta etapa es dona quan Ramon Llull puja a una muntanya i, de sobte, la seva ment es veu il·luminada pel Senyor. Li va donar la forma i la manera de fer el llibre contra els infidels, i així comença el seu llibre anomenat Art Major, que després passa a ser Art General.

Segona Etapa de l'Art i Primeres Missions

A Montpeller, Llull va compondre un nou llibre que va anomenar Ars inventiva veritatis i el va fer més entenedor a causa de la fragilitat de l'enteniment humà. Després va escriure l'Art amativa, en la qual es demostra l'amància.

Llull tradueix l'Art inventiva a Gènova, preparant-se així per a partir al nord d'Àfrica i, al mateix temps, rep l'autorització d'ensenyar l'Art als convents africans.

L'època era molt pessimista i la reconquesta musulmana semblava qüestionar la fe cristiana, però Llull va presentar al Papa el seu primer escrit polític, Llibre de Passatges, on suggereix plans per a recuperar la Terra Santa. Així va començar els seus viatges i la seva predicació de les seves obres, va fundar escoles i va portar el seu coneixement a tots els llocs possibles. Per això va passar a la història com un dels impulsors de la literatura i del llenguatge en la història de la nostra literatura.

Els Darrers Vuit Anys de Ramon Llull

En aquests anys, Llull arriba a escriure 135 obres. Se'n va a París, on té constància de la seva campanya antiaverroista. Més tard, anà a Viena, on torna a insistir en les seves idees reformistes i obtingué un èxit parcial, en aconseguir que s'ensenyi arameu, hebreu i àrab a diverses universitats d'Europa. Quan tornà a París, escriu Fantàstic, obra en la qual podem veure Llull dialogant amb si mateix.