PLURALISME moral

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,81 KB

 
1 per a que serveix l'autoritat?: l'autoritat es una capacitat segons la qual una persona actua amb legitimitat etica per:
1 adaptar un grup social a la naturalesa o medi ambient on viu.
2 regular les relacions socials entre els grups que integren una comunitat per:
2.1 assolir un objectiu comú
2.2 resoldre conflictes interns que puguin apareixer
2.3 dirigir i liderar l'acció del grup.
2 es legitima tota autoritat?: l'autoritat es legitima quan intenta garantir l'ordre social i evitar els conflictes. Tot i això, una autoritat legitima des del punt de vista social, pot no ser eticament legitima si s'imposa mitjançant la por, la violencia,... (un dictador)
aixi, una autoritat es eticament legitima quan s'exerceix segons un ordre moral fonamentat en la llibertat de tots, la justícia social i els drets humans.
3 d'on procedeix l'autoritat?: hi ha diferents teories.
3.1 per naturalesa: segons aquesta, els éssers humans som diferents, per tant, n'hi ha de mes capacitats o mes forts que els altres. Segons això, els mes forts, els mes capacitats i els mes habils haurien de dirigir la societat. Aquesta idea serveix per fonamentar idees feixistes i racistes.
3.2 per Déu: sobretot en l'Edat Mitjana se considerava que l'autoritat provenia de Déu. Hi hauria una estreta relació entre el poder polític i el religiós.
3.3 pel poble: l'autoritat es de la societat, i aquesta elegeix les persones que s'encarregaran d'aplicar-la per dirigir la societat. Aquells que son considerats les "autoritats" nomes son els representants de la societat.
4. La personalitat moral: hi ha un aspecte de la nostra activitat que ens defineix com a homes i dones individuals, que ens defineix no per allí que som, sinó per qui som. Es l'aspecte moral. A traves de les nostres accions ens anem definint moralment, anem construint la nostra manera personal de ser humans, anem definint la nostra personalitat moral, si desaparegues allo moral, la capacitat d'orientar i de donar sentit a la nostra vida, desapareixeria propiament allo humà. Per crear la nostra personalitat moral hem de construir-nos com a subjectes morals. La vida humana te data de caducitat: disponem d'un temps màxim i aixo vol dir que hem de decidir com volem viure-la. Per construir-nos com a subjectes morals hem de regir-nos per la nostra propia consiencia.
5. L'anatomia moral: anatomia es una paraula que prove del grec (autós: un mateix, i nómos: llei, norma). Una persona autonoma es la que es dona a si mateixa les normes que la governen.
6 heteronomia moral: heteronomia es una paraula que prove del grec (heterós: l'altre, i Nómos: llei, norma). Una persona heteronoma es una persona que segueix les normes que li venen de fora, d'altres persones, de la tradició o de la religió. Hi ha diferents formes de comportament heteronom:
6.1 la por al castig: moltes de les normes socials s'aprenen mitjançant un sistema de recompenses i castigs.
6.2 per la vergonya: que ja s'apropa mes al comportament moral, faig o deix de fer una cosa perque sent l'aprovació o el rebuig de les altres persones.
des del punt de vista moral, l'estadi de la vergonya es superior al de la por, ja que aquest implica una perspectiva egocèntrica, mentre que la vergonya implica el reconeixement de la importancia dels altres.
Però altres vegades actuam seguint la veu de la nostra consiencia, reconeixent-la com l'autoritat moral única i vertadera. Per aixo podem dir que actuar segons la propia consiencia es actuar autonomament. La nostra consiencia es l'arrel de la nostra personalitat moral. Respecte a l'autonomia, ens podem plantejar dos tipus de qüestions: (A- en primer lloc ens trobem amb el problema de com arribar a ser una persona autonoma, a com arribar a governar la propia vida, a decidir per a un mateix de forma racional i lliure. Ens trobam amb el problema que no podem arribar a ser persones autonomes si no practicam l'autonomia i també la reflexió, el calcul, l'aprendre del passat.Aixo vol dir que hem de tenir el valor de viure consientment. / B- en segon lloc, ens trobam amb el problema de si vertaderament existeix la llibertat.)
7 judici i argumentació moral: una de les funcions de la consiencia moral es la de formular judicis sobre el que hem de fer o hem de rebutjar. Lawrence Kohlberg, ha estudiat el desenvolupament de la consiencia partint de l'analisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes morals. Kohlberg defensa que tot i que les normes morals, els fonaments racionals son semblants. Totes les persones tenim unes pautes o estructures de raonament moral comunes, aquestes serien universals. Per tant, depenen de la psicologia de la persona, evolucionant d'esquemes mes infantils i egocèntrics a esquemes mes madurs i altrubistes.
9 pluralisme moral: acceptar la llibertat i al mateix temps la capacitat d'autodeterminació de totes les persones requereix coneixer el pluralisme. Aquest reconeixement es imprescindible per evitar el totalitarisme, que pretén dictar allo que han de voler els éssers humans. El pluralisme implica acceptar: ( A- que pot ser que les finalitats dels éssers humans no siguin les mateixes / B- que cada persona es el millor jutge dels seus propis interessos, desitjos, valors,... I que no hi ha experts sobre aquests temes./ C- que es inevitable que sorgeixin conflictes entre les persones i aquests s'han de resoldre amb respecte entre les persones.). En el pluralisme es donen els ideals de llibertat i igualtat. La llibertat i el pluralisme son importants des del punt de vista social i polític, perque no hi ha cap solució definitiva pels problemes de la humanitat. Aixo no vol dir que la llibertat no hagi de tenir cap limit, sinó que ha d'estar limitada per la justícia, la seguretat, l'ordre, el respecte...
9.1 el relativisme: aquest es un dels temes en que Antropologia i Sociologia han donat mes maldecaps a l'etica. Els antropolegs s'han dedicat a analitzar tota mena de societats en que no hi havia regles equivalents a les nostres sobre be i mal, sobre relacions humanes, sobre matrimoni i a partir d'aquí han considerat que totes les morals valen igual. el relativisme no nega la moral, simplement afirma que hi ha tantes morals com societats. En resum el relativisme etic consisteix en l'afirmació de tres proposicions: ( 1.- "correcte" significa "correcte per a una societat historica concreta" / 2.- una cosa es correcta perque en una societat historica concreta funciona. / 3.- en conseqüència la moral vàlida per a una societat no ens es útil per jutjar-ne una altra i no ens hi hem d'interferir.)
Si visquéssim en una societat totalment relativista, "valdria tot", no existiria la possibilitat de considerar que una cosa esta malament, ni protestar per això. Per tant, no hi hauria progrés moral. Davant d'aquesta afirmació, hem de distinfir entre: ( Relativisme moral: tot es relatiu, per tant, es pot justificar qualsevol cosa. / Tolerancia moral: reconeixer que tenim els propis valors, pero que aquests son revisables. Tolerancia es entendre que pot ser que no tengui Raó.

.

8 etapes del desenvolupament moral: hi ha tres grans nivells (el preconvencional, el convencional i el postconvencional. Cadascun dels quals conte dos estadis o etapes.
8.1 nivell preconvencional: es un nivell del qual les normes son una realitat externa que respecten nomes atenent les conseqüències (premi o castig) o el poder dels qui les estableixen. No s'ha entes, encara, que les normes socials son convencions per un bon duncionament de la societat. Aquest nivell integra els dos següents estadis: (E1:obeciencia i por al castig: l'estadi en el qual es respecten les normes per obediencia i per por al castig. No hi ha autonomia sinó heteronomia: agents externs determinen que s'ha de fer i que no. Es l'estadi propi de la infancia, pero hi ha adults que segueixen tota la seva vida en aquest estadi. E2:afavorir els propis interesos: l'estadi en el qual s'assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. L'individu te per objectiu fer allo que s'atisfà els seus interessos, considerant correcte que els altres també persegueixin els seus. Les normes son com les regles dels jocs: es compleix per egoisme. Es compren que si un no les compleix, no el deixaran jugar,. Es un estadi propi del nen i de les persones adultes que afirmen (" et respecto si em respectes"), fes el que vulgis mentre no em molestis.)
8.2 nivell convencional: en aquest nivell les persones viuen identificades amb el grup, es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allo que la societat aixi ho considera: E3: expectatives interpersonals: ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats. Fer el correcte s'ignifica complir les expectatives de les persones properes a un mateix. Es un estadi que es dona en l'adolescencia pero son molts els adults que s'hi queden. Son gent que volen fer-se estimar, pero que es deixen portar pels altres (els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació).
E4: normes socials establertes: es l'estadi en el qual l'individu es lleial a les institucions socials virgents, per ell, fer el correcte es complir les normes socialment establertes per a proporcionar un be comú. Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es te consiencia dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i s'hi sol arribar ben superada l'adolescencia. Kolhberg considera que aquest es l'estadi en el qual es troba la majoria de la població.
8.3: nivell post-convencional: es el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen mes que les normes.
E5:drets prioritaris i contracte social: es l'estadi de l'obertura al mon. Es reconeix que a mes de la propia família, trup i país, tots els éssers humans tenen el dret en aquests drets fonamentals. Aquests estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. Porta a reconeixer la relativitat de normes i valors. Aixi, assumim les lleis si no van en contra dels drets fonamentals: la vida, la llibertat...
E6: Principis etics universals: es pren consciencia que hi ha principis etics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucions convencionals. En aquest estadi impera la regla d'or de la mortalitat: " fer a l'altre el que vull per a mi". I es te el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis etics universals. Es l'estadi moral suprem, el de Gandhi, de Martin Luther King, ...

Entradas relacionadas: