Poema la noia que ve de la mar

7. Joan Salvat-Papasseit, Tot l’enyor de demà Publicat al 1921 (poema tradicinal no sap si es podra aixecar... Expressa tot l’enyor de demà, persona jove i malalta). És possiblement el poema més significatiu en q va desgranant tot de realitats viscudes i sentides (es un poema autobiogràfic). És a dir, tot allò q podrà retrobar si aconsegueix llevar-se del llit i aixecar-se, de nou, a la vida en plenitud. És clar, q irremediablement, ell malalt i tots els altres sans, a la curta i la llarga ens haurem d’enfrontar a la Mort que és possible gràcies al fet q hi ha Vida. Als 18 anys agafa tuberculosi ( malaltia pulmunar molt greu en akella epoca) i als 30 anys mor. Pero mai perd l¡optimisme. Ens descriu llocs o personatges del varri ( gent normal ex: noia q porta la llet..) / 

capet - deminutiu q dona sentit afectuós/ a vegades - gent pobre era un luxe menjar carn. El dijous a la tarda era festiu pero disabte al mati havien danar a l’escola. Ell no podia pendre vi a causa de la malaltia... Final poema ell ja no te ni forces per sortir al carrer.. si maixeco dema... ( aquest si es condicional) Final si no saixeca li espera la mort... FORMA: L’us dels versos trencats, disposats de manera q , sense signes de puntuació com la coma i el punt, conviden a trencar la lectura dels vv i remarquen en el discurs alguna idea o imatge grata del poeta. Hi podem trobar alguns vv de 10 i 12 síl·labes ben explícites Aixó del vers trencat es un tret futurista i es molt menys avanguardista q el nº6. ( caligrama del vaixell)