La Poesia Catalana als Segles XIV i XV: De Trobadors al Renaixement

Poesia dels segles XIV-XV: Context i evolució

Durant els segles XIV i XV, la societat europea supera l'estricte sistema feudal. Es passa d'una economia basada en l'agricultura a una de basada en el comerç, cosa que afecta el repartiment de la riquesa. Apareix una nova classe social, la burgesia, que deixa de viure en nuclis rurals i es concentra en nuclis urbans anomenats ciutats. En canviar la mentalitat feudal, la literatura trobadoresca perd tota la seva raó de ser. Tot i això, es continua escrivint, però evoluciona a poc a poc fins que desapareix. Els motius que en condicionen l'evolució són els següents:

1. Nous gustos de la cort

El Cançoneret de Ripoll és un conjunt de 18 composicions escrites amb la finalitat de ser interpretades per un intèrpret vocal i un acompanyament musical. En no ser pensades per ser reproduïdes per un joglar, les seves característiques eren diferents.

2. Influència religiosa i els Consistoris

Als religiosos de l'època no els agradava la literatura trobadoresca, que cantava a un amor pecaminós, i per això va ser perseguida. Pràcticament va desaparèixer a tot Europa, excepte a Catalunya. Aquí no va desaparèixer gràcies a l'aparició dels Consistoris del Gai Saber, unes associacions ciutadanes que organitzaven certàmens poètics anuals amb la finalitat de potenciar la literatura trobadoresca. Tanmateix, el resultat fou que, a causa de les estrictes normes que marcaven la temàtica, l'estructura formal, la mètrica i el model de llengua, van acabar per destruir-la totalment, ja que esdevingué una cosa monòtona i sense cap originalitat.

3. Aparició de nous autors

És clau l'aparició de poetes com Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi, els quals tenen una creació literària al marge dels certàmens poètics. Buscaven en els trobadors clàssics els seus models d'inspiració i escrivien una poesia trobadoresca amb termes actuals i en català.

4. Context històric i cultural

Al segle XIV, mor sense descendència Martí l'Humà i a Catalunya s'inicia un llarg període de lluites internes i guerres civils entre els nobles, mentre que, a la seva vegada, el poble es rebel·lava contra ells. Finalment, amb la celebració del Compromís de Casp, es decideix atorgar el tron a la dinastia dels Trastàmara, cosa que va aconseguir encendre més aquestes revoltes. Temps després, es dipositen totes les esperances d'acabar o de frenar aquests conflictes en la figura del rei Alfons el Magnànim. Aquest, però, tampoc va aconseguir posar-hi fi, ja que preferí ampliar els territoris conquerint Sardenya i Nàpols. Un cop conquerit Nàpols, el rei s'hi estableix amb els seus nobles. Per això, aquests escrivien una mescla de literatura catalana i italiana, fins que va acabar predominant la literatura italiana i desapareixent la catalana.

5. Influència italiana: el Dolce Stil Novo

Mentre els poetes a Catalunya es mantenien fidels a la literatura trobadoresca, els poetes italians, sobretot Dante i Petrarca, fan un seguit d'innovacions que acabaran desembocant en el Renaixement. Aquestes innovacions es coneixen amb el nom de Dolce Stil Novo, les quals representen un trencament i una superació definitiva de la poesia trobadoresca. Les seves característiques són:

• Surt del món feudal: el poeta ja no és un vassall.
• Modifica el concepte de noblesa: ara s'obté per esforç, no per llinatge.
• Crea un nou ideal de dona, la qual és font de virtut i perfecció (la donna angelicata).
• Abandonament de la llengua occitana per escriure en les llengües vernacles, com el català.