Poesia Catalana Contemporània: Història i Tendències
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
La Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70
Durant el període de postguerra, la poesia esdevingué el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important de la literatura catalana.
La Poesia Simbolista i Existencialista (Anys 50)
Així, el poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evolució simbòlica, distanciant-se de la realitat immediata i reflexionant sobre el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
El Realisme i el Compromís Polític (Anys 60)
Als anys 60, la menor pressió de la censura hi va fer possible l'aparició d'una literatura de caràcter més realista i de compromís polític que s'enfrontà a l'estètica de tradició simbolista. Els màxims representants foren Miquel Martí i Pol, amb obres com La fàbrica, Salvador Espriu o Vicent Andrés Estellés amb Llibre de meravelles.
La Nova Cançó: Recuperació i Resistència
En sintonia amb la poesia realista, la "Nova Cançó" es convertí en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma i divulgar (burlant la censura) missatges de contingut antifranquista i d'orientació nacionalista.
Destaquen cantants com:
- Raimon (valencià)
- Lluís Llach (català)
- Maria del Mar Bonet (balear)
La Generació dels Setanta: Canvi d'Accent
Finalment, els autors de l'anomenada «Generació dels Setanta» (Maria Mercè Marçal i Marc Granell) canviaren l'accent social a l'individual.
La Poesia Catalana Actual: Dels Anys 70 Endavant
Context de Normalització Lingüística i Cultural
Des dels anys 70 fins a l'actualitat, es posa fi al franquisme, la qual cosa facilita la divulgació d'obres literàries, ja que es dona reconeixement als drets lingüístics i sorgeixen diverses iniciatives culturals i empresarials com la creació d'editorials (3i4, Saó, etc.) o els nous premis literaris, que promocionen la creació literària en català i la seva normalització.
Característiques de la Poesia Contemporània
Quant a la poesia, els nous poetes presenten una gran varietat de tendències i estils. D'una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu: la paraula poètica deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a suggerir.
D'altra banda, tenen un afany d'investigar i innovar amb el llenguatge, entès com un instrument d'indagació en la intimitat pròpia.
Els poetes, des d'un punt de vista innovador, defensen la ruptura dels valors tradicionals de la cultura, la família i la societat, amb un desig de modernitat i un afany d'universalitat.
La Poesia dels Anys 80 i 90: Intimitat i Reconeixement
Així, durant els anys 80 i 90, els poetes conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals. Definitivament, es van acceptar tots els grans poetes del segle XX: J.V. Foix, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, etc.