Poesia Catalana de Postguerra: Del Simbolisme Existencialista al Realisme Social
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,77 KB
Infraestructura Cultural i Moviments Literaris de Postguerra
Als primers anys de la postguerra fou possible construir una infraestructura cultural elemental; aparegueren editorials i revistes literàries valencianes de postguerra.
Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, va ocórrer un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i tangible.
La Poesia Simbolista i Existencialista dels Anys 50
Alguns dels poetes valencians es movien entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:
- Allunyament de la realitat.
- Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
- Punts de vista religiosos i humanistes.
- Tendència a l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista i existencialista dels anys 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs procliu a la religiositat i a l'humanisme, i distanciat de la realitat immediata.
El Gir Cap al Realisme Social dels Anys 60
Però els joves poetes dels 60 es van adscriure a l'estètica realista. El 1960 es van publicar tres llibres de la nova poesia realista, com per exemple: La pell de brau, de Salvador Espriu, i Da nuces pueris, de Gabriel Ferrater. La poesia realista de la dècada dels anys 60 es relaciona amb els enunciats de «realisme històric» o «realisme socialista».
Característiques de la Poesia Realista dels Anys 60
La poesia dels anys 60 tenia les característiques següents:
- Actitud social del poeta: Deixà de sentir-se una espècie d'elegit i passà a considerar-se una persona corrent més, solidària amb la resta.
- Sobre l'experiència poètica: Una experiència compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat.
- Mètode d'inspiració: La reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.
- Un llenguatge nou: El discurs poètic passà a ser unívoc i concret.
- El protagonista del poema: L'heroi passa a ser una persona corrent.
- L'objectiu de la poesia: Enriquir la persona humana i alliberar-la d'opressions.
- El destinatari: Podia ser qualsevol lector.
La Nova Cançó i l'Ús Públic de l'Idioma
La Nova Cançó va recuperar l'ús públic de l'idioma, burlant la censura amb missatges antifranquistes i d'orientació nacionalista.