Polítiques d'Ocupació: Objectius, Tipus i Mesures Clau

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,02 KB

La política d'ocupació

És la intervenció de les diferents administracions públiques en el mercat de treball amb dos objectius principals: crear ocupació i protegir els desocupats.

Polítiques actives

Les polítiques actives potencien la creació d'ocupació de forma directa, mitjançant l'oferta de llocs de treball, o indirectament, mitjançant mesures que augmentin el nombre d'ocupacions a curt o mitjà termini. Es classifiquen en tres categories en funció d'on actuen:

  • Sobre l'oferta de treball (Població activa)

    • Ocupació pública
    • Reducció de l'oferta de treball
    • Formació i inserció
  • Sobre la demanda de treball (Món empresarial)

    • Foment de la contractació
    • Suport a l'autoocupació
    • Flexibilització del mercat laboral
  • D'intermediació entre oferta i demanda

Ocupació pública

Consisteix en la creació d'ocupació per part de les diferents administracions públiques.

Reducció de l'oferta de treball

De vegades s'impulsen mesures obligatòries perquè els treballadors redueixin el seu temps de treball. Llavors, es possibilita l'accés a nous treballadors o un millor repartiment del treball, per exemple mitjançant:

  • Jubilacions anticipades
  • Reducció de la jornada laboral
  • Prohibició d'hores extraordinàries

Formació i inserció

Són mesures que serveixen per millorar la qualificació dels treballadors. Guanyen importància quan una societat progressa i, en conseqüència, es torna més complexa tecnològicament. Com més especialitzada es torna, més mà d'obra qualificada fa falta.

Foment de la contractació per part d'empreses

El sector públic incentiva les empreses a contractar més treballadors mitjançant diverses ajudes, com ara:

  • Subvencions per creació d'ocupació
  • Bonificacions en les cotitzacions de la Seguretat Social
  • Ajudes per convertir els contractes temporals en fixos

Autoocupació

És important per a la societat que algú decideixi crear el seu propi lloc de treball. Per això, les administracions ho incentiven. Existeixen diverses entitats de suport, com les oficines d'ocupació de les comunitats autònomes, les cambres de comerç o les associacions de joves empresaris.

Flexibilització del mercat laboral

Consisteix en l'eliminació de traves i regulacions per contractar i acomiadar empleats per part de les empreses.

Oficines d'ocupació

Són oficines que assessoren la gent sense feina per tal d'aconseguir-ne i, al mateix temps, actuen com a intermediaris entre empreses i treballadors. Generalment són públiques, com el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), però també n'existeixen de privades.