Ramon Llull: Vida i Obra del Creador de la Prosa Catalana

Vida i formació de Ramon Llull

Llull es dedicarà durant nou anys a l'estudi de les ciències i la filosofia. Una etapa de formació intel·lectual que va completar amb l'estudi de la gramàtica en llatí i l'àrab. Escriu el Llibre de contemplació en Déu (1272-74), que conté tot el seu pensament. Després, Llull decidí retirar-se al Puig de Randa, on visqué com a ermità, i a partir de 1274 inicià la construcció del seu sistema filosòfic: l'Art abreujada d'atrobar veritat. D'aquesta obra sorgiran diverses obres que tracten d'explicar i divulgar el seu ideari. Anys més tard es dedicà a viatjar incansablement per difondre'l, tant pel món cristià com pel món musulmà, en un intent de convertir els infidels a la fe cristiana. Va morir a Mallorca el 1316.

L'obra de Ramon Llull

Considerat un escriptor polifacètic i fecund, és el gran clàssic de les nostres lletres. Durant 40 anys escriu llibres en català, àrab i llatí. La seva obra és única pel seu caràcter fundacional: va ser el primer a impulsar el català com a llengua de cultura, motiu pel qual és considerat el creador de la prosa literària. La seva intenció no fou estètica, sinó doctrinal. En l'obra lul·liana hi ha una voluntat doctrinal i propagandística del dogma catòlic. Ell volia trobar les "raons necessàries", és a dir, una justificació racional d'allò que es considera la fe, la creença en el dogma cristià; pretenia conciliar la fe amb la raó. Llull no va mostrar cap afany literari, no volia fer literatura.

Obra filosòfica i doctrinal

• Llibre del Gentil e dels tres savis (1272): Exposar de forma clara i convincent el seu pensament.
• L'arbre de la ciència (1296): Organitzar tot el saber humà de forma al·legòrica per demostrar racionalment amb la seva Art la superioritat del cristianisme.
• Doctrina pueril (1278): Els elements narratius de textos com els exempla tenen interès literari.

Obra narrativa de Llull

• Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill (1274-83): Mostrar l'ideal de vida cristiana i els diferents estats de l'home, on el més desitjable des del punt de vista cristià és l'ermità. Té un caràcter biogràfic exemplar.
• Fèlix o Llibre de meravelles (1288-89): Afany didàctic davant el seu públic: les noves capes socials burgeses.