Raonament deductiu, inductiu i fal·làcies

Diferències entre raonament deductiu i inductiu

En què es diferencia un raonament deductiu d'un d'indicatiu? Posa exemples de cada tipus de raonament.

En el raonament deductiu, tota la informació de la conclusió ja està inclosa a les premisses. De la premissa podem extreure la conclusió utilitzant la lògica formal.

Exemple:

• Premissa: Els éssers humans tenen dues mans i dos peus.
• Premissa: Joan és un ésser humà.
• Conclusió: Joan té dues mans i dos peus.

En un raonament inductiu, les premisses ens porten a la conclusió, però no tota la informació de la conclusió està continguda a les premisses.

Exemple:

• Premissa: Veig un corb de color negre.
• Premissa: Veig un segon corb de color negre.
• Premissa: Veig un tercer corb de color negre.
• Conclusió: Tots els corbs són negres.

L'analogia com a forma d'inducció

Una forma d'inducció és l'analogia (Formes: Generalització, analogia i correlació).

a) Posa un exemple de raonament per analogia.

b) Si el teu argument per analogia és sòlid, la conclusió a la qual arribes, és necessàriament veritable? Per què? Justifica de manera suficient la teva resposta.

a) Exemple:

• Premissa 1: Tots els arbres tenen fulles.
• Premissa 2: L'eucaliptus és un arbre.
• Conclusió: A l'eucaliptus li cauen les fulles.

b) Aquest tipus de raonament és de comparació, ja que aplica les característiques d'un objecte que coneixem a un altre que volem conèixer i que és semblant, mantenint la mateixa característica confrontada. La comparació entre un arbre i un eucaliptus és bona, però la conclusió no ho és, ja que no tots els arbres tenen fulles caduques.

Què és una fal·làcia?

Respon: a) Què és una fal·làcia?

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid, però en realitat no ho és. Hi ha dos tipus: la formal i la no formal.

b) És fal·laç el següent raonament? Si sí ho és, per què ho és? De quin tipus de fal·làcia es tractaria? Si no ho és, per què no ho és?

-El que diu la Bíblia és veritat perquè és una revelació divina, i el que revela Déu és cert, tal com diu la Bíblia.-

Sí, és fal·laç. És una fal·làcia formal, ja que no sabem si l'enunciat és veritat, i si és veritat, aleshores el segon enunciat també ho és. És una fal·làcia perquè basar la veracitat d'una afirmació en les conseqüències no fa que la premissa sigui més veritable. És una fal·làcia de tipus "petició de principi".

La filosofia com a reflexió crítica

Una de les accepcions del diccionari de la paraula “filosofia” és la següent: -Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars. Filosofia del dret, de la història, de la religió, de la ciència.-

Explica-la amb les teves paraules. Digues també amb quina de les parts de la filosofia que hem vist a classe es pot relacionar més aquesta accepció.

És el que pensem o reflexionem sobre qualsevol aspecte, però amb la limitació d'uns camps determinats: la filosofia, el dret, etc.

Parts de la filosofia:

• Què són les coses?
• Què podem conèixer?
• Què podem fer?

Crec que pertany a la part de com podem conèixer les coses amb la filosofia de la ciència.

L'humanisme i el progrés de la ciència

Què és l'humanisme? Quines són les seves principals característiques? Quin paper diries que juga en el progrés de la ciència?

L'humanisme és un corrent de pensament que s'origina al segle XV i que advoca per una valoració de l'ésser humà i les seves característiques pròpies. L'antropocentrisme és la seva situació de privilegi. Gràcies a aquests nous pensaments, la ciència progressa perquè se separa el poder religiós del civil.