Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933): Anàlisi i Impacte

Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Entre el 1931 i 1933, el govern presidit per Manuel Azaña i integrat per republicans d'esquerra i socialistes va impulsar un programa de reformes amb l'objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

La Reforma Religiosa

Un dels primers objectius va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil. Per tal de limitar el predomini dels ordes religiosos en l'educació, el govern els va prohibir que es dediquessin a l'ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de congregacions, que va posar límits a la possessió de béns per part de les comunitats religioses i va fer que els ordes religiosos fossin dissolts en cas de perill per a l'Estat.

La Modernització de l'Exèrcit

Manuel Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Va reduir els efectius de l'exèrcit, va posar fi a la macrocefàlia i va abolir el fur especial dels militars.

Amb aquesta finalitat es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat (1931), que deia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se'ls donava la possibilitat de retirar-se. Després es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.

Reforma Agrària

L'objectiu era posar fi al latifundisme i ajudar els pagesos a tenir accés a la terra, millorar la qualitat de vida dels pagesos i modernitzar l'agricultura. Es va prohibir eliminar els contractes d'arrendament, es va establir un salari mínim i una jornada laboral de 8 hores. La Llei de reforma agrària va permetre l'expropiació sense indemnització de terres de la noblesa no treballades i amb indemnització si es treballava de manera deficient.

La Reforma de l'Estat Centralista

L'objectiu era permetre a les regions nacionalistes tenir organització pròpia i accedir a l'autonomia. Es va promoure la descentralització de l'Estat. Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i es va crear la Generalitat de Catalunya.

L'Obra Educativa i Cultural

Es va buscar millorar la qualitat cultural. Els objectius eren una educació laica, universal i liberal. Les mesures incloïen trencar amb l'hegemonia educativa religiosa. Es va adoptar un model d'escola mixta, gratuïta i obligatòria. Es va incrementar el pressupost de l'educació i es va considerar la cultura com un dret.

Les Reformes Laborals

Es va aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, la Llei de jurats mixtos, que els atorgava un poder d'arbitratge vinculant en cas de descontrol, i set dies de vacances pagades a l'any. Es va estimular l'augment dels salaris i la creació d'assegurances socials.

Aquestes mesures van ser ben rebudes pels sindicats i pels treballadors, malgrat que no satisfeien plenament les seves expectatives.