Règim Local a Catalunya: Marc Normatiu, CE i Estatut d'Autonomia

Marc Normatiu del Govern i l'Administració Local

Les normes que regulen el govern i l'Administració local són:

• La Constitució Espanyola de 1978 (CE).
• L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (EAC).
• El Dret Internacional.
• Lleis estatals o autonòmiques.
• Normes locals aprovades pels propis ens locals (ordenances i reglaments municipals).

El Govern Local i la Constitució Espanyola (CE)

A. Nou Model d'Organització Territorial

La CE estableix un Estat descentralitzat amb la implementació de les Comunitats Autònomes (CCAA), variant el model territorial preexistent.

Principis Fonamentals

• Principi d'Unitat, Solidaritat i Autonomia: La CE reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, així com la solidaritat entre totes elles.
• Existència Obligatòria i Autonomia de Municipis i Províncies: L'Estat s'organitza en tres nivells de govern (Central, Autonòmic i Local) i es constitueix per municipis i províncies (d'existència obligatòria). Aquests han de gaudir d'autonomia per a la seva pròpia gestió. No obstant això, la CE aprofundeix més en l'autonomia de les CCAA que en la dels ens locals.

Municipi, Província i Suficiència Financera

La CE garanteix l'autonomia dels municipis, que gaudeixen de personalitat jurídica plena. El govern i l'Administració Municipal corresponen als Ajuntaments (integrats per batlles i regidors).

• Els regidors són elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi lliure, igual, directe i secret.
• Els batlles són elegits pels regidors o pels veïns.

La Província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.

El Govern i l'Administració autònoma de la Província seran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província. En els Arxipèlags, les illes tindran a més Administració pròpia (Cabildos o Consells).

B. Nova Concepció de l'Administració Local a la CE

La regulació constitucional es caracteritza per la seva parquedat (ambigüitat o poca matisació), la qual cosa atorga una gran importància al Tribunal Constitucional (TC).

Tipologia d'Ens Locals

• Ens Necessaris: Aquells que ni els legisladors ni l'Estat poden suprimir (municipi, província i illa). Aquí neix el debat a Catalunya per suprimir les províncies en favor de les vegueries.
• Ens Potestatius: La CE permet la creació d'altres agrupacions de municipis, com les comarques.

Principis Aplicables als Ens Locals

Els principis rectors són:

• Autonomia Local: Autonomia reconeguda per la CE per a municipis i províncies.
• Principi Democràtic: La CE parla de democràcia en l'àmbit local, del govern democràtic i representatiu de municipis i províncies. L'elecció municipal és directa, però la provincial és indirecta.
• Suficiència Financera: La CE assegura que els ens puguin gaudir de suficiència financera per tal de garantir l'exercici de les competències que realitzen.
• Com a Administracions Públiques (AAPP): Aquests ens han de complir tots els principis relatius a les AAPP (jerarquia, eficiència, descentralització, etc.).

Distribució de Competències Estat-CCAA en Règim Local

La CE no en fa referència directa, per la qual cosa entra en joc la interpretació del Tribunal Constitucional.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) en la Configuració del Govern Local

L'Estatut d'Autonomia és la norma jurídica fonamental de la CCAA, subordinada a la CE. El Parlament autonòmic proposa un text (iniciativa legislativa) i les Corts Generals l'han de ratificar com a Llei Orgànica (majoria absoluta). L'EAC és una norma pactada amb una posició reforçada dins l'ordenament. Defineix el territori, les competències, les institucions i la relació amb l'Estat de les CCAA.

Evolució de l'EAC davant el Govern Local

EAC de Primera Generació (1979-1983)

Presentaven escasses previsions quant al règim local. Establien si la CCAA s'atribuïa la competència de legislar en règim local. En el cas de Catalunya, es preveia:

• Organització territorial de Catalunya.
• Competència exclusiva de la Generalitat en la regulació del règim local.
• La Generalitat assumia la tutela financera dels ens locals.
• Les peculiaritats de la Vall d'Aran havien de ser reconegudes i actualitzades.

EAC de Nova Generació (2006)

Emulen l'EAC i incorporen una previsió detallada sobre:

• Relació CCAA-ens locals i entre ens locals.
• Reconeixement i garantia de l'autonomia local.
• Competències dels governs locals.
• Finançament dels governs locals.

També detallen l'organització territorial, el règim local, la Vall d'Aran i les finances locals.

Nota important: Cal tenir en compte la Sentència del Tribunal Constitucional (STC 31/2010), que delibera sobre la constitucionalitat de les vegueries i si respecten l'existència de la Província, així com la competència de la Generalitat en règim local.

L'Estatut de 2006 respecte al Govern Local

Aquest nou model implica:

• Una nova organització territorial a Catalunya.
• Més vinculació entre els ens locals i la Generalitat.
• Reconeixement i garantia de l'autonomia local.
• Més competències de la Generalitat per regular el govern local.

Lleis de Règim Local i Distribució de Competències

Distribució de Competències en Règim Local

A nivell Constitucional

La distribució és oberta. L'Article 148 llista les competències que les CCAA poden assumir, i l'Article 149 llista les competències exclusives de l'Estat. Per saber quines competències s'han atribuït a cada CCAA, cal consultar el seu Estatut d'Autonomia. Cap d'aquests dos articles esmenta directament el Règim Local.

A nivell Estatutari (EAC)

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que el règim local serà competència exclusiva de la CCAA.

Interpretació del Tribunal Constitucional (TC)

El TC interpreta que l'Article 149 inclou el règim local, esdevenint així una competència compartida. L'Estat dicta les bases (principis comuns) i les CCAA aproven el desenvolupament legislatiu. Això es deu al fet que l'autonomia local és una garantia general i el règim local és un règim bifont (amb doble font normativa).