El Relleu de la Península Ibèrica: Formació, Eras i Característiques

Situació de la Península Ibèrica

La Península Ibèrica està situada al punt més occidental d'Europa. La seva forma és massissa, la qual cosa facilita les comunicacions i el comerç amb la resta del continent. Al sud, només 14 km separen Gibraltar d'Àfrica, permetent un important intercanvi cultural i comercial a través de l'estret, incloent-hi espècies vegetals i animals.

Característiques del Relleu Peninsular Espanyol

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol es distingeix per quatre trets fonamentals:

• Forma massissa: Determinada per l'amplada i l'extensió de les costes.
• Elevada altitud mitjana: Deguda a dos factors: l'existència d'una extensa altiplà central (la Meseta) i les nombroses i diverses serralades que travessen el territori.
• Disposició perifèrica del relleu peninsular: Dificulta l'accés a la Meseta i impedeix que la influència climàtica del mar arribi fins a l'interior.
• Unitats naturals ben diferenciades.

Era Primària o Paleozoica

Durant aquesta era, argiles i gresos van anar formant poderosos estrats. Amb el pas del temps, van suportar altes temperatures i pressions, originades pel moviment hercinià. Es van formar sistemes muntanyosos que, atacats per l'erosió, van acabar formant sòcols aplanats.

Era Secundària o Mesozoica

En aquesta era, es van formar roques calcàries a partir de dipòsits marins, sotmeses a grans pressions i altes temperatures a causa del pes dels estrats successius.

Era Cenozoica

Període Terciari: Orogènia Alpina

Aquest període es va caracteritzar per la inestabilitat en les plaques tectòniques i els moviments orogènics. Els sòcols hercinians, molt durs i rígids, van resistir la modificació i es van fracturar, donant lloc a dos blocs principals:

Meseta Nord

• Altitud mitjana de 800-850 m.
• Travessada d'est a oest per la xarxa fluvial del Duero.
• Els rius baixen entre materials durs hercinians, formant cingleres i congostos.

Submeseta Sud

• Altitud mitjana de 500-700 m.
• Composta per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo: l'altiplà solcat pel Tajo i l'altiplà de la conca hidrogràfica del Guadiana.

Grans pressions van plegar els materials sedimentaris dipositats als vorells dels sòcols hercinians i van formar serralades. La col·lisió va plegar importants dipòsits de materials, donant origen a formacions com els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.

Període Quaternari: Glacialisme

Erosió dels Relleus Alpins

L'erosió va ser deguda principalment a l'acció de rius i glaceres. Entre els Pirineus i el Sistema Ibèric es va formar la Depressió de l'Ebre, i entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques, la Depressió del Guadalquivir.

Sedimentació i Rebliment de les Zones Baixes

Es van formar planes litorals. Actualment, es troben al Delta de l'Ebre i a les zones costaneres de la Depressió del Guadalquivir.