Història Social i Demografia a Espanya (1900-1930): Món Rural i Transició

El Món Rural a Espanya i Catalunya (Primer Terç del S. XX)

En el conjunt d’Espanya, el món rural mantenia una presència important en la vida social i econòmica del primer terç del segle XX. A Catalunya, però, el pes de la pagesia era menor. L'any 1930, només el 27,2% de la població s’hi dedicava.

Els Grans Propietaris Rurals

El patrimoni rústic es considerava una font de riquesa i un senyal de prestigi social. Es poden distingir dos grups principals:

1. L'Antiga Oligarquia: No va desaparèixer amb el procés industrialitzador. Va augmentar el seu patrimoni amb la compra de terres.
2. La Nova Burgesia Agrària: Propietària de grans empreses i negocis. També va comprar patrimonis rurals.

Aquests grups tenien una gran influència social. D’ells sortia bona part del personal polític i de l’administració pública.

Distribució de la Propietat Agrària

• A la Manxa, a Andalusia i a Extremadura, l'oligarquia agrària controlava grans extensions de terra (latifundis). La seva actitud era absentista, preocupats només pel cobrament de les rendes.
• A Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i al País Valencià, predominaven les propietats petites i mitjanes.

Els Pagesos i la Tinença de la Terra

El nombre de pagesos havia patit una disminució considerable. Hi havia diferències notables segons la relació amb la tinença de la terra:

• Propietaris (mitjans i petits)
• Arrendataris
• Gran massa de jornalers

La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat existents a Espanya:

• Galícia: El subarrendament de la propietat dificultava encara més la rendibilitat.
• Extremadura i Andalusia: Predomini del latifundisme i presència massiva de jornalers.
• Catalunya: Els pagesos tenien una propietat mitjana o uns contractes d’arrendament estables. En aquest període es van crear les cooperatives agràries catalanes, que tenien com a objectiu promoure l'associacionisme pagès.

La Transició Demogràfica a Espanya (1900-1930)

L’inici de la transició demogràfica s’esdevé amb la davallada de la taxa de mortalitat.

Causes de la Davallada de la Mortalitat

Aquesta reducció es va produir gràcies a:

• Millor alimentació.
• Infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis de neteja i clavegueram).
• Control de la potabilitat de l'aigua i higiene dels aliments.

La mortalitat infantil també va disminuir. L’esperança mitjana de vida va augmentar dels 34,8 anys (1900) als 50 anys (1930). La població espanyola va augmentar considerablement.

Evolució Demogràfica Espanyola

A partir de la segona dècada del segle XX, es va anar produint un descens de la natalitat.

El Cas de Catalunya

Catalunya va experimentar canvis demogràfics significatius:

• Davallada important de la mortalitat.
• Descens més lleuger de la natalitat.
• Esperança de vida: Va passar de 45 anys (1910) a 53,8 anys (1930).
• Població: Va augmentar d'1,8 a 2,8 milions d'habitants, gràcies també a una onada migratòria durant la segona dècada del segle XX.