El relleu terrestre: formes, plaques tectòniques, volcans i terratrèmols

Relleu: conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

Formes del relleu continental

• Muntanya: terreny elevat amb pendents forts. Un conjunt de muntanyes forma una serralada, un sistema muntanyós o una cordillera.
• Vall: terreny baix situat entre muntanyes; sovint hi passa un riu.
• Plana: terreny pla o amb poca altitud.
• Altiplà: terreny pla situat a una altitud elevada respecte del nivell del mar.
• Depressió: terreny situat a menys altitud que els terrenys del voltant; pot estar sota el nivell del mar.

Formes del relleu costaner

• Costa o litoral: zona de contacte entre la terra i el mar.
• Península: porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una, que s’uneix al continent per un istme.
• Illa: porció de terra envoltada d’aigua per tot arreu.
• Arxipèlag: conjunt d’illes.
• Cap: part de terra que s’endinsa en el mar.
• Golf: entrada del mar dins la terra. Si és petit, s’anomena badia.
• Cala o ensenada: entrada de mar més petita que una badia.

Formes del relleu submarí

• Plataforma continental: zona lleugerament inclinada que és la continuació del continent sota el mar, fins a uns 200 m de profunditat.
• Talús continental: zona amb un pendent molt fort que uneix la plataforma continental amb les grans profunditats.
• Plana abissal: gran extensió plana del fons oceànic, situada entre 3.000 i 7.000 m de profunditat.
• Dorsal oceànica: serralada submarina llarga i elevada.
• Fossa marina: depressió molt profunda i allargada del fons marí.

Les plaques tectòniques

Plaques tectòniques: grans blocs rígids de la litosfera que es mouen lentament sobre materials més fluids de l’interior de la Terra.

• Quan les plaques xoquen, poden formar grans serralades.
• A les zones de contacte hi ha molts terratrèmols i volcans.
• La teoria de la tectònica de plaques explica que la superfície terrestre canvia perquè les plaques es mouen contínuament.

Plecs i falles

• Plec: ondulació de les capes de roca causada per forces internes que comprimeixen materials tous.
  • Anticlinal: plec convex, és a dir, elevat.
  • Sinclinal: plec còncau, és a dir, enfonsat.
• Falla: fractura de l’escorça terrestre en què dos blocs de roca es desplacen l’un respecte de l’altre.
  • Bloc alçat: bloc que puja.
  • Bloc enfonsat: bloc que baixa.

Els volcans

Volcà: obertura de l’escorça terrestre per on surten materials molt calents procedents de l’interior de la Terra.

Parts principals:

• Magma: roca fosa situada a l’interior de la Terra.
• Xemeneia: conducte per on puja el magma.
• Cràter: obertura superior del volcà.
• Lava: magma quan surt a l’exterior.
• Con volcànic: muntanya formada per l’acumulació de lava, cendres i roques.
• Cendres i gasos: materials expulsats durant l’erupció.

Tipus de volcans:

• Actiu: entra en erupció amb una certa freqüència.
• Inactiu o dormint: fa molt temps que no entra en erupció, però podria tornar a fer-ho.
• Extint: no ha mostrat activitat durant milers d’anys i no es preveu que torni a entrar en erupció.

Els terratrèmols

Terratrèmol o sisme: sacsejada brusca de l’escorça terrestre causada, sobretot, pel moviment de les plaques tectòniques o de les falles.

• Ones sísmiques: vibracions que es propaguen des del lloc on s’origina el terratrèmol.
• Hipocentre: punt de l’interior de la Terra on comença el terratrèmol.
• Epicentre: punt de la superfície situat damunt de l’hipocentre; sol ser la zona amb més destrucció.
• Sismògraf: aparell que registra els terratrèmols.
• Escala de Richter: escala que mesura la magnitud o l’energia alliberada per un terratrèmol.
• Cinturó de Foc del Pacífic: zona al voltant de l’oceà Pacífic on són freqüents els volcans i els terratrèmols.

Per què canvia el relleu?

Els agents externs, és a dir, l’aigua, el vent, la temperatura i els éssers vius, modifiquen el relleu lentament.

1. Erosió: desgast, fragmentació o destrucció de les roques.
2. Transport: desplaçament dels materials erosionats.
3. Sedimentació: dipòsit dels materials transportats en un altre lloc.

El vent

• El vent arrenca i transporta partícules de sorra.
• La sorra desgasta les roques.
• Quan s’acumula, forma dunes.

La temperatura

• Els canvis bruscos de temperatura poden fragmentar les roques.
• L’aigua entra en les esquerdes de la roca.
• Quan es glaça, augmenta de volum i acaba trencant-la.

L’aigua

• Curs alt d’un riu: té molt pendent i l’aigua va ràpidament; erosiona i forma valls estretes, profundes i congostos.
• Curs mitjà: té menys pendent; transporta els materials erosionats.
• Curs baix: l’aigua circula lentament i diposita sediments; pot formar planes al·luvials.
• Les onades i els corrents marins erosionen la costa i formen penya-segats. També dipositen materials i formen platges.
• L’aigua subterrània pot dissoldre roques calcàries i formar coves:
  • Estalactita: formació que penja del sostre de la cova.
  • Estalagmita: formació que creix des del terra de la cova.

Els éssers vius i les persones

• Les arrels de les plantes poden penetrar en el sòl i fragmentar les roques.
• Alguns animals excaven túnels i també trenquen les roques.
• Les persones transformen el relleu quan construeixen ciutats, carreteres, túnels, embassaments o mines.

El relleu i les persones

• La majoria de la població viu a les planes i costes, perquè tenen sòls fèrtils i faciliten l’agricultura, les construccions i els transports.
• Les muntanyes dificulten les comunicacions pels seus forts pendents, però s’hi construeixen carreteres, túnels i vies de tren.
• El relleu proporciona recursos com aliments, minerals, aigua i energia.
• Les activitats humanes poden modificar el paisatge de manera irreversible; per això cal reduir-ne l’impacte.