Riscos geològics externs: moviments de vessant
Riscos geològics externs
Els riscos geològics externs depenen dels agents geològics externs (aigua, gel i vent), responsables dels processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació.
Prevenir és fonamental, ja que els costos associats són inferiors als que ocasiona. Cal conèixer el temps i el lloc per evitar el procés, controlar-lo i, si succeeix, alertar la població per protegir-la.
Factors
- Comportament dels materials afectats: depèn de la litologia i de l'existència de fractures.
- Topografia: condiciona els moviments de vessant.
- Clima: quantitat i tipus d'agent.
- Cobertura vegetal: protegeix el sòl de l'erosió.
- Actuacions antròpiques.
Causes
Moviments del terreny on intervenen la gravetat (col·lapsos, subsidències) i altres causes (litològiques, climàtiques).
Moviments de vessant
Desplaçament de materials pel seu propi pes.
Factors condicionants
- Materials meteoritzats, no cohesionats i estrats diferents alternats en profunditat.
- Estructurals: disposició dels estrats paral·lela al pendent i presència de falles.
- Alternança d'èpoques de pluja-sequera o gel-desgel.
- Gran escorrentia superficial i aigua estancada.
- Pendent superior al 15%.
- Vegetació absent o escassa.
Factors desencadenants
- Fortes precipitacions.
- Erupcions volcàniques i terratrèmols.
- Variació en el volum del terreny per gel-desgel o humitat-sequera.
- Acumulació d'runa i enderrocs.
- Retirar materials del peu d'un talús.
- Crear talussos artificials.
- Impermeabilitzar el terreny.
- Entollament per excés de reg.
- Desforestació de talussos.
- Explosions per a obres públiques.
Tipus
1. Moviments en massa
a) Reptació o creep: descens gravitacional lent i discontinu de la capa superficial. Causes: expansió (en hidratar-se i inflar-se) seguida de retracció (caiguda en deshidratar-se).
b) Colades de fang: flux ràpid de materials plàstics a favor del pendent, sense pla de trencament. La velocitat és més gran a la part superior del talús. Causes: pluges torrencials.
c) Solifluxió: es produeix quan la capa superior del terreny és de material fi argilós i s'impregna d'aigua. Es dóna en zones amb desgel.
d) Esllavissades: translacionals i rotacionals. Moviments de roques vessant avall sobre una superfície de trencament. Hi actuen tres forces: 1) la gravetat, 2) el fregament entre roques, 3) la cisalla (pes en lliscar, que augmenta amb el pendent).
e) Esllavissades translacionals: la superfície de trencament és paral·lela al talús. Els materials afectats són: roca dura sobre argila, roca meteoritzada sobre roca tova i fragment fracturat paral·lel situat sobre la resta del talús.
f) Esllavissades rotacionals o slump: la superfície de trencament és corba i sofreix un gir; són freqüents en argiles o roques sobre argiles.
g) Despreniments: caiguda brusca i aïllada de blocs o roques d'un talús. Es veuen afavorits per: pendent, tipus de roca, fractures i meteorització física. Tipus de despreniments: caiguda lliure, rodolament i bolcada.
Predicció
Temporalment és difícil, però espacialment és fàcil. Cal detectar la inestabilitat mitjançant treball de camp o en laboratori. Senyals indicadores:
- Formes d'erosió: rastres i esquerdes.
- Formes de dipòsit: presència de runa al peu del talús.
- Anomalies en la forma del vessant.
- Deformacions (arbres, pals).