Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Segle XIX
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,73 KB
Segle XIX: Romanticisme-Renaixença (1a meitat) i Realisme i Naturalisme (2a meitat)
(Autors destacats: Verdaguer, Guimerà i Oller)
Romanticisme
Principis del segle XIX. Proposa un art que sigui fruit de la inspiració i de la rauxa, i que no estigui sotmès a cap norma. El sentiment torna a ser el motor de l'activitat creadora de l'artista. La llibertat i l'individualisme defineixen també l'estètica romàntica. Models literaris de l'Edat Mitjana.
En una primera època, el romanticisme té un caràcter conservador, medievalitzant i evasionista. Però a Catalunya predomina el segon romanticisme, el liberal, que difondrà idees de caire sociopolític i propugnarà canvis en la societat. L'exaltació de la llibertat conduirà al despertar dels sentiments nacionalistes.
Renaixença
El terme Renaixença fa referència a la recuperació cultural i política que van viure els Països Catalans.
Factors
- Recuperació econòmica iniciada a partir de la segona meitat del segle XVIII.
- Tasca dels il·lustrats catalans que ja s'havien preocupat per la història i la llengua catalanes.
- Fracàs de la revolució liberal, que va afavorir un estat d'opinió regionalista o catalanista.
- La irrupció del romanticisme.
Objectius dels escriptors
- Recuperar el passat esplendorós de Catalunya del segle XII i la literatura d'aquest període.
- Recopilar la literatura popular de tradició oral que s'havia mantingut fidel en alguns territoris catalans.
- Sostreure la llengua de l'anarquia ortogràfica i gramatical i depurar-ne el lèxic.
- Crear nova literatura en tots els seus gèneres.
- Crear òrgans de difusió cultural en català.
Cronologia de la Renaixença
- 1833: Carles Aribau publica a El vapor el poema titulat La pàtria.
- 1859: Restauració dels Jocs Florals.
- 1877: Verdaguer és guardonat per la seva obra L'Atlàntida. Guimerà és anomenat Mestre en Gai Saber.
- 1882: Narcís Oller publica La papallona.
Poesia
L'oda La pàtria de Carles Aribau és la primera composició culta escrita en català que reivindica la llengua i la nació. Recuperació del gènere poètic per 3 factors:
- L'expressió dels sentiments i de la subjectivitat s'ha de manifestar en la llengua pròpia.
- Poesia de caràcter no comercial.
- Paper iniciador dels Jocs Florals.
Jacint Verdaguer
Poesia èpica
L'Atlàntida: Poema extens escrit en versos alexandrins (6+6). Hi sintetitza un tema històric, el descobriment d'Amèrica, amb un de mitològic, l'enfonsament del continent de l'Atlàntida. Presència de Colom i d'Hèrcules, però el veritable protagonista del poema és la natura.
Canigó: És, a diferència de l'altre, un poema sobre els paisatges reals de Catalunya. El tema, en català, explica l'origen de la nacionalitat catalana, format per 12 cants i un epíleg escrits en versos d'art major i menor. A l'epíleg, l'esplendor medieval ha quedat reduïda a les ruïnes de dos monestirs els campanars, els quals, en un diàleg fictici, es lamenten del pas devastador del temps.
Poesia lírica
Verdaguer només conrea 2 dels 3 temes dels Jocs Florals: pàtria i fe. Pel que fa al primer, poesia patriòtica segueix els tòpics romàntics propis dels altres autors de la Renaixença (Pàtria (1888), Montserrat). Poesia religiosa presenta una època de caràcter místic (Idil·lis i cants místics (1898)) i una altra de caire ascètic (Flors del Calvari (1898)).
Obra en prosa
Verdaguer tracta tres temàtiques: els viatges i les excursions (Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889)), la problemàtica personal (En defensa pròpia (1895)) i el folklore (Rondalles (1905)).
Teatre al segle XIX
Expansió del teatre culte a Catalunya amb el romanticisme. Cap al 1860 es van començar a representar obres de temàtica i llengua catalanes (Frederic Soler).
Àngel Guimerà
Com a escriptor, cal distingir 3 vessants: el de poeta, dramaturg i polític. La poesia de Guimerà, Camí d'entrada a la literatura (1877), és de to romàntic i guarda una estranya relació temàtica amb la seva obra dramàtica posterior. L'obra de Guimerà va ser coneguda arreu a través de nombroses traduccions. Mar i cel a 7 idiomes i Terra baixa a 16. Prova que la seva obra continua essent vigent és que periòdicament és objecte de revisions i nous muntatges.